• La Veu del PV al Facebook
  • La Veu del PV al Twitter
  • La Veu del PV al Google +
  • RSS
  • contacte
Dilluns, 27 de març

La Veu del País Valencià

Cazarabet

publicitat

Dijous, 1.9.2016 00h00

'L'home del piolet', d'Eduard Puigventós


Comentaris Comenta-ho    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vots)
carregant Carregant


Gaudeix de nou d'uns dels articles d'Eduard Puigventós, publicat el passat 25/10/2016 en La Veu.

Ens apropem a la biografia de l´assassí de León Trotski, Ramon Mercader des de la ploma d´Eduard Puigventós López. Es tracta d´un treball que edita 'Ara editorial' (en castellà now editorial) i que ens ofereix una imatge com mai de Ramon Mercader, un comunista, stalinista i home d'acció.
 
Allò que ens diu ara editors del llibre

La biografia d’un mite. L’assassí català més famós de la historia. Una biografia apassionant que es llegeix com una història d’espionatge i seducció, identitats falses, complots, atemptats frustrats, idealisme i traïció. 

La vida de l’assassí català més rellevant de la història embarcarà el lector en un viatge fascinant per França, la Unió Soviètica, Mèxic i Cuba, amb la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda de teló de fons, en la sanguinària persecució de Lev Davídovitx, Trotski, fins al crim final, piolet en mà. Rica en documentació, minuciosa, erudita i amb sorprenents fotògrafies inèdites, l’ambiciosa investigació d’Eduard Puigventós López, Ramon Mercader, l’home del piolet, és una disquisició entre l’heroïcitat i la covardia d’un personatge de mil cares i alhora el retrat captivador d’una època de grans convulsions polítiques i enfrontaments militars, on estava en joc no només la supremacia mundial, sinó també la idea mateixa del món.
 
El llibre se centra: “Ens centrarem, doncs, en l’assassí, analitzant-ne la personalitat i els fets que el conduïren a ser qui fou: una persona fidel a una idea, que s’immolà creient que així contribuïa al sorgiment d’un nou món. Intentarem reconstruir la seva vida anterior a l’atemptat per entendre’n el perquè; la posterior per analitzar-ne les conseqüències; i el clar component ideològic que mantingué fins als darrers dies.”
 
 
L´autor, en Eduard Puigventós López:

Eduard Puigventós López (Rubí, 1984). Doctor en Història Contemporània i Màster en Història Comparada per la UAB. Ha col·laborat durant set anys en el projecte del Cost Humà de la Guerra Civil a Catalunya, desenvolupat pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya, i en diverses iniciatives de caràcter històric per a l’Ajuntament de Rubí (exposicions, conferències, visites guiades, investigacions històriques, publicacions...). Col·labora amb moltes entitats i mitjans de comunicació d’àmbit local en la defensa i difusió del patrimoni històric i natural.

Ha publicat a la Revista de CatalunyaEl ContemporaniSàpiens i publicacions locals, té quatre llibres editats (Tornarem a vèncer, amb Ara Llibres; Complot contra Companys, amb la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’IEC; L’època contemporània. Del segle XIX al XX, vol. 5 de la Història de Catalunya il·lustrada per Pilarín Bayés; i La Festa dels Xatos, amb l’Ajuntament de Rubí), i ha col·laborat en obres com Contra Companys, 1936 (Publicacions de la Universitat de València), i La Transició a Catalunya (Edicions 62).

Cazarabet conversa amb Eduard Puigventós López:

-Eduard, segurament aquesta pregunta és més que recurrent: per què et fixes en Ramon Mercader per a dedicar-li tanta investigació, dedicació…què és allò que t'atrau d'aquest personatge?
Doncs la veritat és que l’atracció del personatge ha vingut a resultes del mateix treball d’investigació. La meva idea era fer una tesi doctoral sobre els Fets d’Octubre de 1934, però el meu tutor, en Josep Maria Solé i Sabaté, em va animar a cercar un tema que fos més internacional i atractiu, i em proposà fer la biografia d’en Ramon Mercader. Jo no les tenia totes, però amb el temps vaig veure el potencial que tenia la seva biografia. Perquè no només es tracta de resseguir les seves peripècies vitals, sinó que és el retrat d’una època i de tota una generació, fins i tot.
 
-És aquest un assaig, un llibre d'investigació ferm i un estudi molt més que meticulós… però té quelcom d'estructura com de novel·la d´espies… Què ens pots dir? Vas dur a terme aquesta mena d'estructura per mantindre com a més entretingut, dins la trama, el lector?(sincerament, crec que ha funcionat)
Doncs la veritat és que no! Com he dit fa un moment, el llibre és la meva tesi, sencera, afegint-hi només algunes correccions que em van fer els membres del tribunal i alguna aportació d’algun llibre aparegut més recentment. Ha sortit publicat aquest estiu però va ser finalitzat el 2013. Era un text pensat per ser presentat davant un tribunal acadèmic, el suspens, la trama i tot allò que passa és història pura i dura. Però va interessar a l’editorial i vam acordar publicar-ho tal qual, amb els peus de pàgina i l’estructura inicial, canviant-li només el títol. El resultat ha estat un llibre que no va ser pensat com a tal.
 

 
-Sempre ens interessem molt des de Cazarabet-El Sueño Igualitario pel procés de documentació i per la metodologia de treball… què ens pots dir?
Que hi he gaudit molt. Hi ha un treball previ de recopilar bibliografia, films i material hemerogràfic, però certament el pes de la investigació és la documentació que es conserva a l’Archivo General de la Nación de Mèxic, a l’Archivo Carlos de Sigüenza també de la capital mexicana, o bé els testimonis orals que he pogut localitzar, entre altres. Una recerca efectuada entre Catalunya, l’Estat espanyol, Mèxic i Cuba, amb una petita incursió holandesa, amb la desgràcia de no haver pogut tenir accés a les fonts d’informació russes, cosa que també explico al llibre. Una experiència personal molt enriquidora que crec que es veu reflectida al treball, amb moltíssimes referències i també un conjunt de fotografies excepcionals, algunes de les quals totalment inèdites.
 
-Potser, segurament de manera equivocada, tots teníem una opinió, un prejudici d'aquest home i els prejudicis no són gens bons… potser amb aquest treball vulguis fer o ficar a cada banda de la balança allò que és, en realitat, en Mercader…?
El que intento és mostrar-lo al més objectivament possible. Com a assassí, però també com a víctima del sistema. Explicar què el dugué a involucrar-se en aquell magnicidi, entendre-ho, respondre preguntes; però en cap cas justificar-ho. Veure quins antecedents familiars té, quina formació, com adopta identitats falses i com es prepara per cometre el crim. Però també, és clar, veure també quina evolució fa el personatge a la presó, com es mou en un món que vint anys després, quan en surt, ja no és el seu, com té la seva pròpia família i com l’eco de l’assassinat el persegueix fins al moment de la mort.
 
-Podem dir que en Ramon Mercader era un home convençut, d'ideari comunista i home plenament, de partir que obeïa sense ficar cap mena d'interrogant….?
Sí. En Mercader creia que la seva contribució a la causa mundial, per aconseguir un món millor, havia de ser aquella. El partit, efectivament, li ho dictava. Es considerava un bon comunista i, malgrat que sabia perfectament que allò que se li ordenava era un assassinat, i no li feia cap gràcia, acomplí l’encàrrec en honor d’un ideal superior, per la fe cega en un líder i una idea.
 
-També era membre de l'NKVD una mena de policia d'ordre intern de la Unió Soviètica… quines tasques desenvolupava allí? Potser ens quedem amb el fet que allò més important va ser l'eliminació d´en Trotski, però segurament que va ser escollit per tindre un “bon almarès”, ésser un tipus de confiança, sense gaire escrúpols, efectiu i ferm amb els propòsits… què ens pots dir? Molts es poden confondre amb el KGB… en què es diferencien o es diferenciaven aquests dos organismes dins l'organigrama policial de la Unió Soviètica?
L’NKVD vindria a ser l’antecedent del KGB, és més que res un canvi de nomenclatura. Era l’organisme encarregat d’evitar el que anomenaven una contrarevolució, de defensar els postulats comunistes i la mateixa Unió Soviètica d’elements crítics amb el sistema, sovint utilitzant la força. S’encarregaven inicialment de l’ordre intern de l’URSS, però també estengueren els seus tentacles amb delegacions a l’estranger, algunes oficials i altres extraoficials. En Ramon Mercader, en el procés de l’operació UTKA que acabaria amb en Trotski, formaria part d’aquesta darrera secció, que era l’INO, les operacions especials. Tanmateix, no fou reconegut com a membre del KGB fins que no arribà a la Unió Soviètica, el 1940, donant-li una pensió d’oficial retirat amb la qual podia gaudir de molts privilegis. Tingué alguna tasca en el que aleshores era l’Institut del Marxisme-Leninisme i amb la comunitat espanyola refugiada a l’URSS, però la veritat és que eren coses totalment menors. Per què fou escollit? Òbviament perquè estaven convençuts que era un bon comunista i els seria fidel, reclutat per la seva pròpia mare, que l’avalava. Però inicialment havia de fer només d’informador; el fet d’assassinar Trotski vindria més endavant, quan els responsables de fer-ho fallaren.
 
-Neix, en Mercader, en una família “de bona cuna” i burgesa… però potser el distanciament entre la seva mare i el seu pare fou allò que el marcà… ja que la mare comença a distanciar-se del pare, que era el burgés, i comença a apropar-se a llocs i a estar acompanyada d'ambients marginals (fins i tot els anarquistes) en uns anys, els anys 20, molt agitats a Barcelona. En Ramon era molt jovenet, però pot ser que ja tot això foren els fonaments per a l'ideal polític d'en Ramon Mercader… Què en podeu dir? Tot va com més va pitjor: el pare de Ramon mor; el seu germà hereta el negoci, però va malament i marxa a l'Argentina i la resta de família, molt empobrida, marxa a un barri més humil de Barcelona…Tot això influeix amb el Mercader… Per no mencionar la manera en què el marit i el germà de la mare d'en Mercader la van tractar: internant-la en un psiquiàtric en assabentar-se que aquesta tenia un amant… Són la infantesa i els primers anys d'adolescència d'en Mercader un no parar de moure's i de veure patir la gent que més estimava… patir i fer-se mal… sa mare agafa la canalla i marxa a França amb l'amant fins que “trenca” amb aquest, intenta suicidar-se, s´apropa al marxisme, primer al socialisme i, finalment, al Partit Comunista Francès. La mare de Ramon el va marcar com a persona, però també com a convençut de les idees polítiques comunistes…?
Anem a pams: la família Mercader era força poderosa econòmicament, sí, però la mare també venia d’un ambient aristocràtic i d’alta societat! Nascuda a Cuba, el seu pare havia estat governador de Santiago els darrers temps de domini espanyol, i ella havia estudiat als millors col·legis. El mateix caràcter de la dona és el que fa que es distanciï més del seu marit, que no la ingressa perquè tingui un amant, sinó perquè entra en el món de la droga i dels baixos fons del Paral·lel, a Barcelona. El pare no morí aquells anys, sinó que havia mort l’avi a inicis el segle XX i el negoci havia quedat en mans d’un oncle d’en Ramon, que arruïnà l’empresa i fugí, com bé dius. El canvi d’aires no sé si ho noten massa les criatures: sí que notaran, però, quan la mare se’ls endú a França quan surt del psiquiàtric, i trenca definitivament amb la família. En Ramon i un dels seus germans no voldran tornar a Barcelona i es quedaran a Tolosa, on acaben de forjar-se. La mare, per absència o per presència, el marca i l’influencia d’una manera determinant, tant al camp personal com a nivell polític, fins i tot, com hem dit, reclutant-lo ella mateixa pels serveis secrets soviètics i participant en l’atemptat. Però és una dona que marca inexorablement la trajectòria dels seus cinc fills.
 
-Cap al 31 torna a Barcelona, fa la “mili” al 33 i tot i voler fer carrera militar es veu que per tindre idees comunistes el refusen. Aquest home col·leccionava molts desenganys… És de suposar que també l'influeix, no? Després de la “mili” passa a ser un home dedicat a l'acció: forma part dels successos del 34, més endavant és detingut i empresonat; amb el triomf del Frente Popular és allibera i ell segueix amb les manifestacions i amb l´activisme, cada dia més i de manera més ferma… I aplega la guerra, com va afrontar els primers dies de l'alçament militar?
Cert. Quan torna de França podríem dir que ja és un marxista, i ingressa al minúscul Partit Comunista de Catalunya. Els anys de la II República són el seu camp d’aprenentatge i acció, tant a nivell teòric com pràctic. Serà rebutjat de l’exèrcit per comunista i serà detingut el 1935 també per formar part d’una cèdula comunista. Així, quan esclata la guerra, en Ramon Mercader podríem dir que ja és el Ramon Mercader convençut, actiu i combatiu, que tenim en ment. Quan esclata la guerra combat els militars amb la seva xicota, la Lena Imbert, i a la que pot s’enrola amb una de les columnes de milicians que combatran els revoltats a l’Aragó.
 
-Amb sa mare i amb la columna Trueba-Del Barrio marxa al front d'Aragó. Ells dos són ferits, una altra vegada el compromís i la figura de sa mare…però aquí ja apareix la figura de Teresa Pàmies. Com l'influeix aquesta? Es recupera del tot a Barcelona i se li confia l'ordre de la Columna Lina Odena i és enviat a defensar la zona de la Casa de Campo a Madrid, d´on torna amb la columna molt malmesa. Una vegada a Barcelona continua amb la lluita, amb la creació del Batalló Jaume Graells, com són aquests primers contactes amb la primera línia de guerra? Com era en Mercader al front i manant?
Certament, tant ell com sa mare marxen al front: en Ramon amb la columna del Barrio, la Caritat amb la Durruti. I cauen ferits amb pocs dies de diferència, retrobant-se als hospitals militars de Lleida. Quan es recupera, efectivament, participa als combats a Madrid i a finals d’any acaba creant amb altres companys el Batalló Jaume Graells, adscrit a la columna de Ferro de la Divisió Karl Marx. Els testimonis que tenim d’ell, com el de la Teresa Pàmies (amb qui l’unia la militància política i una certa amistat), indiquen que era un noi recte i decidit, que no tenia por, que efectuava missions rere les línies enemigues i que era totalment disciplinat.
 
-Es diu que és altra vegada sa mare la que influeix de ple en la seva vida i esdevenir polític, ja que és la que és reclutada per l'NKVD i la que fa que en Ramon es fique al servei dels soviètics… Què ens pots dir? És aquest un altre punt d'inflexió? Per què es diu que és a partir d´aquí que en Mercader desapareix d'escena per a rebre instruccions, però hi ha persones que el segueixen veient durant les acaballes del 37 i el 38, altres el situa a França on rebria instrucció… Què ens pots dir?
Sí, en les memòries que son germà Lluís escriví amb el periodista Germán Sánchez deixa clar que es traslladà al front del Guadarrama, a finals de 1937, per trobar-se amb en Ramon. Ho féu amb l’autorització pertinent, reproduïda al llibre, i un cotxe on anava amb el seu fill petit, també. Tingueren una conversa on ella li proposà col·laborar amb els agents soviètics i se’n tornà amb la seva unitat. Però poc després passà per Barcelona, a finals d’aquell mateix any o inicis de 1938, i ja no el tornem a trobar fins el juliol de 1938 a París, aquest cop amb el nom de Jacques Mornard, un periodista esportiu molt elegant i bon vivant, fill d’un diplomàtic belga. Durant aquests mesos imaginem que és entrenat en l’art de l’espionatge, se li dóna la nova identitat, se li explica la missió... però no en sabem res del cert. Sí, però, que m’aventuro a dir que són falses les històries que el situen a l'URSS on seria entrenat per matar sense escrúpols, o que diuen que sobretot fou ensinistrat en l’art de matar. Crec sincerament que fou més aviat una preparació per al paper que havia de tenir a partir d’aleshores, una tasca d’informació que no tenia encara res a veure amb la trama per assassinar Trotski.
 
-Què fa en Mercader quan ja veu que la guerra està perduda? Com i de quina manera es va endinsant més dins l'NKVD?
Quan adquireix la identitat de Jacques Mornard, en Ramon Mercader deixa de ser Ramon Mercader. La Guerra Civil espanyola i els seus contactes i amistats queden relegats a un segon pla. No es mourà de França. I quan la guerra acaba, es retrobarà, durant uns mesos, amb la seva mare, el seu germà Lluís, la seva xicota, la Lena Imbert, i més endavant amb Eitingon, superior jeràrquic seu. I segurament que amb molt poca gent més. Queda totalment abduït pel personatge de Jacques Mornard i la seva relació amb la Sylvia Ageloff i les seves amistats. Ageloff era una militant del Partit Americà dels Treballadors que hauria de servir-li per introduir-se als cercles trotskistes.
 
-Trotski ja feia anys que escapava de les represàlies Stalinistes fins que, gràcies als trotskistes de Nova York i al pintor Diego Rivera és acollit per Lázaro Cárdenas… Mèxic es converteix en el lloc d'acollida i amb l'amagatall de l'antic dirigent, un dels antics dirigents de la Revolució del 17 a Rússia… Però una altra vegada és localitzat i als homes d'Stalin només els fa falta un pla, paciència i un home que s'infiltre, entre tot i tothom per matar-lo i acabar amb ell que és només allò que volia Stalin…per què pensen que en Mercader és l´home idoni?
Val a dir que el mèrit que Trotski fos acollit a Mèxic no només fou de Diego Rivera, si no en primer terme dels homes del POUM que, aprofitant una gira a finals de 1936 per recollir armament i diners per a la República, duien amb ells una carta d’Andreu Nin, aleshores conseller de Justícia de la Generalitat, dirigida a Lázaro Cárdenas, president mexicà i veritable artífex de la concessió d’asil a Trotski, per tal de convèncer-lo en aquest acolliment. Stalin de seguida sabé on era Trotski, i després dels primers grans judicis a Moscou, quedava absolutament condemnat per l’opinió pública soviètica i també l’estrangera que mirava o seguia amb admiració la situació política de l’URSS. Així, sembla que hi hagué diversos plans per infiltrar-se en l’entorn de Trotski i, en un moment determinat, poder matar-lo. El Partit Comunista de Mèxic s’havia encarregat de caldejar l’ambient i Trotski estava cada cop més limitat. Quan el gran atemptat que s’havia preparat fallà, encapçalat pel famós muralista David Alfaro Siqueiros, que amb l’ajuda d’una vintena d’homes entraren a casa del revolucionari i dispararen més de dos-cents trets i deixaren bombes incendiàries però fracassaren en el seu objectiu, els soviètics patiren perquè la seva xarxa d’agents i col·laboradors dins dels àmbits comunistes podia veure’s compromesa i descoberta, de manera que cregueren que el millor seria actuar d’una manera més discreta, amb poca implicació de gent i un atemptat de caire individual. Com que el grup que formaven en Ramon, sa mare i Eitingon no havia pres part en aquella operació, en ell recaigué la responsabilitat de cometre l’assassinat. I en Ramon Mercader, que fins aquell moment havia tingut més aviat una tasca merament informativa o de contraespionatge, ara passava a ser el més ben col·locat per acatar l’ordre. I s’oferí a fer-ho.
 
- Fins i tot intenta utilitzar Frida Kalho, companya de Diego Rivera (i alguns diuen que amant de Trotski) per a apropar-se a Trotski, i que aquesta es nega… però el fet és que cada vegada l´estudiós marxista està més dins el punt de mira, abans, fent servir “el seu particular encant” ja havia utilitzat una altra dona, Sylvia Ageloff…
Això que s’acostés a Frida Kahlo ho poso totalment en dubte. Sí que Kahlo havia estat amant de Trotski, això està més que comprovat, però la tàctica de Mercader anava més en la direcció d’utilitzar la Sylvia, com bé dius, i sobretot el matrimoni Rosmer, amics de Trotski que havien dut el seu nét des d’Europa a Mèxic quan el fill del revolucionari, Lev Sedov, fou assassinat. Com també l’amistat que havia anat gestant amb els guardes que vigilaven la casa de l’Avinguda Viena. Tanmateix, que tenia un encant, que sabia seduir, era innegable.
 
- A la fi, a més de recollir informacions amb l'ajut de sa mare és Sudoplatov, ja director del departament d'Operacions Especials, el que li ordena que ell serà l´assassí d'en Trotski i tot funciona… Menys que després d'enclavar-li el piolet en Mercader és detingut pels escortes de Trotski…
Permet-me, si us plau, que posi en dubte que sigui Sudoplatov qui doni l’ordre. Crec que és una cosa que més aviat debaten Eitingon, Mercader i Caritat, i que és ell mateix que acaba oferint-se al veure que les solucions que plantejava Eitingon eren del tot descabellades. Sí que és cert que l’operació acaba funcionant: Trotski morirà l’endemà a causa de les ferides que li causà el cop de piolet que li clavà aquell 20 d’agost de 1940 en Ramon Mercader. Però l’assassí no pogué escapar, tal com tenia planejat, i fou fet pres. Mercader quedà petrificat en sentir l’esgargamellador crit que féu el Viejo, i com tingué forces per forcejar-hi i fins i tot mossegar-lo. De seguida entraren els seus guardes i li clavaren una bona pallissa, abans no arribà la policia i l’arrestà.
 
-El paper de Beria en tot plegat, també és important, no?
Doncs no sé què dir-te. És cert que Beria era present a la reunió amb Stalin en què aquest darrer li encomanà la tasca d’assassinar Trotski a Sudoplatov, però com a responsable dels Afers Interns a l’URSS, havia de fer senzillament de mitjancer amb Stalin i oferir els recursos de l’NKVD que necessitessin Sudoplatov i els seus homes per acomplir la missió.
 
-I ací entra quan Mercader comença a dir que tot era cosa d'ell i a negar la participació de les autoritat soviètiques, i diu que tot obeí a causes personals…
Està clar que no confessà mai les motivacions reals de l’assassinat, per bé que tothom ho sabia. Com tampoc confessà mai la seva veritable identitat. En el moment de l’atemptat duia a sobre una carta de confessió mecanografiada però signada a mà, per si de cas l’enxampaven, on en un correcte francès explicava la seva història fictícia: que era un belga interessat en política, que s’havia enamorat de la Sylvia, que un membre de la IV Internacional li havia donat diners i instruccions per anar a Mèxic per esperar ordres de Trotski  - a qui ell admirava -, que un cop allà s’adonà que el revolucionari només el volia per cometre actes d’enverinament, assassinat i sabotatge a la Unió Soviètica, que insultà la seva xicota i que li digué que la deixés... Tot plegat fal·làcies que tothom era conscient que no anaven enlloc, però com que tampoc podien demostrar quina era la seva identitat, havien de prendre amb pinces de cara als interrogatoris, estudis psicològics, declaracions davant del jutge i procediments i diligències judicials. La qüestió és que fins a 1950 no es conegué la seva identitat autèntica, però tot i així no s’arribà a demostrar mai que l’NKVD o la URSS estiguessin en darrer terme implicats en l’afer. Mercader fou sempre lleial amb els seus.
 
-Com és l'intent d'alliberar-lo de la presó Mexicana, i per què Stalin va elaborar en plena Guerra Mundial un pla per a fer-ho? Tan important era haver-hi acabat amb Trotski i alliberar al seu assassí? Però tot fracassa i en Mercader passa molt de temps a la presó mexicana, ja que l'operació Gnomo (així s´anomena l'operatiu que pretenia desempresonar en Mercader) fracassa i ell no pot fugir de la presó, però es diu que tot és culpa de la presència de sa mare, una altra vegada sa mare...
Els documents secrets americans que els darrers anys s’han desclassificat, procedents del Projecte Venona (que interceptava els missatges soviètics xifrats), ens han permès saber detalls d’aquesta operació Gnom que comentes. Entre 1943 i 1945, certament, els soviètics destinen una suma de diners considerable per a poder alliberar en Mercader, però com bé dius resulta un fracàs. Havia de ser tret de la presó després d’haver tret una estranya malaltia, que requeriria el seu trasllat; i durant aquest, ésser assaltada la comitiva. Però s’hi barregen diversos aspectes: hi havia massa gent implicada, tant dels serveis secrets soviètics com membres del Partit Comunista, i per ingerències d’un i altre, aprofitaments personals, la intervenció de la Caritat (que havia arribat a Mèxic expressament amb la intenció d’accelerar el procés per treure el seu fill de la presó, d’una manera poc discreta que alarmà a tothom) i una ineptitud general, la qüestió és que no s’arribà a dur a terme i quedà avortat pràcticament abans de començar. I en Mercader haurà de complir íntegrament la pena entre les presons de Lecumberri i Santa Martha Acatitla fins el 1960.

-L´any 1960 és alliberat i marxa a Moscou amb passaport de la República Txeca, sembla ser que passa a formar part de l´estructura de la KGB on aplega a ser coronel i on rep nomenaments, medalles, condecoracions…què suposà tot allò per a ell? Tota aquesta mena de compliments fan que superi tot el viscut? Com viu els darrers anys de la seva vida?
Efectivament, en Ramon rep les condecoracions que li havien estat concedides anys abans: la Medalla de Lenin i la d’Heroi de l'URSS, aquesta darrera que fins aleshores només un espanyol havia obtingut, Rubén Ruiz, el fill de la Pasionaria, mort a Stalingrad. A la seva arribada a l’URSS, serà rebut per Breznev i condecorat. Rebrà una pensió de coronel retirat del KGB i totes les facilitats d’un membre de la nomenklatura soviètica: un pis espaiós, xofer quan el necessités, accés a biblioteques, teatres i restaurants, cessió d’una 'dacha' (casa de camp) a la rodalia de Moscou, possibilitat d’obtenir tota mena de productes en botigues especialitzades... Però tot allò no l’acaba de fer feliç. Els temps han canviat: és un personatge incòmode per als soviètics i per a la comunitat espanyola refugiada a l’URSS, ja que representa l’stalinisme més fosc, allò del qual volen desprendre’s sobretot després de la denúncia que Khrusxov farà d’Stalin en el XX Congrés del PCUS de 1956. I ell se sentirà decepcionat de l’aplicació que es fa del comunisme. La pàtria mundial dels obrers, allò que hauria de ser el paradís, no ho era. I la seva família, dona i tres fills, tampoc s’hi senten a gust. Quan els sortirà l’oportunitat de marxar a un altre país l’aprofitaran: serà Cuba, socialista, sí, però amb un caràcter llatí, una llengua coneguda, un millor clima i lloc de naixement de la mare. Però allà també acabarà sentint-se decepcionat de l’aplicació pràctica del comunisme. Crec que fou plenament conseqüent amb els seus actes i lleial a una causa i uns ideals, però alhora sentint-se en part instrumentalitzat pel mateix sistema en què confiava i que responia a les seves expectatives.
 
- Mor a La Habana de càncer l´any 78, però és a Moscou on encara, en diferents llocs, se’l recorda com una mena d'heroi…
Per una part de comunistes o nostàlgics de la Unió Soviètica, encara avui en dia, Stalin era un bon líder – malgrat els milions de morts que causà – i Trotski un traïdor, per veure’l com un opositor a la bona marxa de l’URSS i de la seva política, tot i que ja sabem que no era així. D’aquesta manera, Ramon Mercader, l’executor del traïdor, seria elevat a la categoria d’heroi. És una visió massa simplista i ideològica: Mercader fou un assassí. Utilitzat per Stalin. Botxí i víctima alhora. Crec que no se’l pot qualificar d’heroi, tot i que òbviament té una vida fascinant que segueix suscitant un gran interès. La seva història és la tràgica història de tota una generació, polaritzada cap als extrems, que creien en un món millor i que es trobaren amb una enorme decepció.

Uns enllaços que vos poden anar força bé:
Un historiador molt fructífer
L'assassí, en Mercader
León Trotski 
La mítica arma que va utilizar en Mercader, un piolet
El que va manar assassinar León Trotski, “el camarada Stalin
Cuando fueron, Lenin, Stalin y Trotski, camaradas en la Revolución del 17
Més sobre Trotski



 


espai patrocinat per:



Lectures 2932 lectures   comentari Comenta-ho   Enviar article Envia
  • Meneame
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google


publicitat



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de La Veu del País Valencià es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
publicitat

Perfil

Arxiu




Recursos lingüístics