• La Veu del PV al Facebook
  • La Veu del PV al Twitter
  • La Veu del PV al Google +
  • RSS
  • contacte
Dilluns, 27 de març

La Veu del País Valencià

Cazarabet

publicitat

Divendres, 30.12.2016 00h00

Orígens i formació de l’Institut Elemental de Benicarló.


Comentaris Comenta-ho    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (3 vots)
carregant Carregant



Un llibre de Francisco Mezquita que descriu, explica i es recrea en una de les institucions fonamentals d’aquesta ciutat del Baix Maestrat.

Editorial Onada el publica removent i fent memòria.

Allò que ens diu la editorial sobre el llibre:

En aquest llibre, tot aprofitant les fonts documentals existents a l’Arxiu Històric de l’IES Francesc Ribalta, hem volgut posar en relleu la creació i l’obra de l’Institut Elemental de Benicarló a través d’alumnes i professors durant el període republicà com un exemple més de la tasca educativa de la Segona República, la qual es pretenia que fos el motor i la base de la nova societat, arreplegant l’ interès i els anhels de l’Ajuntament del poble de Benicarló que, al mateix temps, es feia portador de desig d’una societat dinàmica i emprenedora que volia ser el centre educatiu de la comarca, incorporant les demandes d’escolarització i formació dels pobles del voltant en un procés que malauradament va tallar de colp la Guerra Civil.

També pretén ser un homenatge a tota la comunitat educativa d’aquella etapa republicana, tant per als avatars dels anys posteriors van aconseguir els seus propòsits, com per a aquells que es van quedar en el camí. Els esforços de tots mereixen aquest reconeixement.

L’autor, Francisco Mezquita:

(Vila-real, 1947) és catedràtic d’Història. De forma paral·lela a l’activitat professional docent a l’Escola Universitària de Formació de Professorat de Castelló i a l’IES F. Ribalta de la mateixa ciutat, s’ha dedicat a la investigació històrica mitjançant diversos treballs i articles en revistes d’àmbit local i llibres col·lectius de diferent temàtica. És, també, membre del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, des de la seua fundació, i participa en l’organització i la confecció d’exposicions, homenatges, jornades i altres activitats de difusió, de recerca i d’informació sobre el tema.
Cazarabet conversa amb Francisco Mezquita:

-Amic Francisco, intentem ser minuciosos (o tractem de ser-ho) amb aquesta mena d’entrevista, (perquè crec que el tema s’ho mereix) què era l’Institut Elemental de Benicarló?

-L'Institut elemental de Benicarló és un centre d'ensenyament mitjà creat per la República a finals de 1933 i principis de 1934, que durà fins al 1938, en el moment de l'entrada de l'exèrcit franquista al poble, per tant sense poder acabar el curs 1937-38. És evidentment un centre públic, que apareix en el context de la política educativa  de la Segona República. Aleshores, en la demarcació sols hi havia un altre institut públic, el de Castelló, que després s'anomenarà F. Ribalta.

-Quin va ser el seu origen i com va anar desenvolupant-se la seva activitat en conjunt, em referisc a la d’aquest Institut?

-És un centre públic i laic, això ja és significatiu enmig de preponderància de l'ensenyament en centres religiosos tant presents en la comarca i en la demarcació. Els instituts seran els competidors directes dels centres religiosos perquè s'adreçaven principalment al mateix sector social: les classes mitjanes que havien anat abastint la societat liberal del XIX i del XX. Cal tindre en compte i pensar que no solament convalidaven el Batxillerat en els col·legis, sinó que també ho feien en els seminaris. Durant la Segona República, a poc a poc, també aniran incorporant-se classes més baixes.

-Quin alè va prendre de la II República o del seu esperit, no sé, com molt més obert?

-L'Ajuntament de Benicarló serà un impulsor decidit d'aquest projecte educatiu, que en un principi s'anomenarà Colegio Subvencionado de Benicarló, però de seguida, passarà  a ser l’Institut Elemental, que no es diferenciarà massa  dels instituts nacionals com el de Castelló. Solament hi hauria un xicotet canvi, ja que per als exàmens d'alumnes lliures, els tribunals seran presidits per catedràtics d'Instituts Nacionals com el de Tortosa o Castelló; per a la d’activitats acadèmiques no hi haurà diferència.

-Quines bases va tindre i retindre , des del seu origen i creixement, l’Institut Elemental de Benicarló, de la Institució Lliure d’Ensenyament?.- -l’Institut Elemental de Benicarló va apropar moltes matèries, però pot ser va ressaltar amb les de caire científic: biologia, química, física, matemàtiques. Què ens pots explicar?

-Les assignatures de l’Institut eren les del Pla d'estudis vigent que arreplegava un cert equilibri entre les científiques i les de lletres. Però s'ha de fer constar que en algun testimoni dels alumnes que hem arreplegat, entre ells el conegut metge i científic, Alfred Giner Sorolla, se celebraven moltes activitats pràctiques com eixides al camp per recollir plantes o minerals, excursions a visitar indústries o monuments artístics, la qual cosa era una novetat respecte als Instituts de principis del segle XX. En això també, la II República va ser innovadora, seguint les directrius pedagògiques de la Institució Lliure d'Ensenyament.

-Quin va és el procés vital de l’Institut Elemental de Benicarló?-Qui acudia, quin era el retrat de la gent que poblava l’Institut Elemental de Benicarló? Com era la comunitat de professors i com eren els seus alumnes?

-Dels 239 alumnes que hem tret dels llistats, no solament procedien de Benicarló, sinó dels pobles del voltant, evidentment Vinaròs, Peníscola, Càlig, Sant Jordi, Rosell i altres pobles, així com del sud de la demarcació de Tarragona, Alcanar, Sant Carles, etc., per tant exercia com a centre comarcal d'ensenyament mitjà. Quant a les professions dels pares, predominen els de classes mitjanes: els oficis, les professions liberals, els funcionaris, els llauradors, etc., com era habitual en aquests centres des del segle XIX,  però també s'incorporen durant la República alguns de classes més baixes, jornalers, obrers, etc., aprofitant ajudes de l'Estat, matrícula gratuïta, beques...-Respecte del professors que formaven part del claustre, la directora Isabel Garcia Daudén, impartia Geografia i Història. Hi havia "cursillistes" de les innovadores oposicions de la República de 1932-33, Francisco J. Cruzado Garcia, de literatura; Francisco Selfa Carreres, de Francès; Lorenzo Sanchis Nadal, Física i Química. Altres seran, per exemple, Ramón Cid, farmacèutic i futur alcalde del poble, també Alfredo Malva, que exercia d'odontòleg, professors de Ciències naturals, etc

-Per què s’ha vist escrita, una altra vegada, aquesta història. Què t’ha inspirat escriure sobre l’Institut Elemental de Benicarló?-Com ha sigut documentar-te sobre aquest tema per escriure  aquest llibre?; com ha sigut fer aquesta feina?.- Aquest procés de documentació pot ser feixuc, de molta feina, però a la vegada apassionant, no?

-La investigació ha estat possible per la documentació bàsica existent a l'Arxiu de l'IES Ribalta de Castelló, on van anar a parar llibres de comptes, actes de claustre, sol·licituds de matrícula, llistat d'alumnes, etc., amb l'entrada de l'exèrcit rebel a Benicarló, l'abril de 1938. Vull agrair, en aquest sentit, la deferència i l'actitud de l'editorial ONADA de Benicarló, que ha fet possible la publicació d'aquests materials que crec que seran d'interès per a la història de l'educació de Benicarló i dels pobles del voltant.

Hi ha un episodi que no voldria deixar de banda, abans d'acabar, i és l’interès de l'alcalde franquista, Màximo Añó, una vegada que entra l'exèrcit rebel, per obrir o continuar la vida de l'Institut, el qual havia estat clausurat, per les noves autoritats. Sol·licitud que serà denegada per les autoritats franquistes del Ministeri, dient-los que s'adaptaren a la nova situació, malgrat que el llistat de signatures de la gent del poble, procliu a la nova situació, o l'oferiment de professorat entre els professionals del poble, perquè els anteriors professors havien estat depurats amb conseqüències negatives per alguns de trasllat, inhabilitació, etc. Per alguns d'aquells alumnes que no van poder seguir, els trobàrem demanant plaça a l'Institut de Castelló, que aquest, sí, continuava.



espai patrocinat per:



Lectures 749 lectures   comentari Comenta-ho   Enviar article Envia
  • Meneame
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google


publicitat



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de La Veu del País Valencià es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
publicitat

Perfil

Arxiu




Recursos lingüístics