• La Veu del PV al Facebook
  • La Veu del PV al Twitter
  • La Veu del PV al Google +
  • RSS
  • contacte
Dissabte, 25 de març

La Veu del País Valencià

Cazarabet

publicitat

Dimecres, 1.2.2017 00h00

Cazarabet conversa amb...   Manel Joan i Arinyó


Comentaris Comenta-ho    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (9 vots)
carregant Carregant


Manel Joan i Arinyó




Etiquetes
Cazarabet, Manel Joan i Arinyó
La Librería de Cazarabet
 
Cazarabet conversa amb...   Manel Joan i Arinyó, autor de “Na desconeguda” (El Petit Editor) 
 
Manel Joan i Arinyó ens apropa a una historia quotidiana, plàcida, però a l´hora vibrant, furtiva, atrevida i que té quelcom de compromesa des del caliu de l’editorial El Petit Editor.
 
Allò que ens conta l’editorial, El Petit Editor:
 
Un poble costaner valencià. Dècada dels seixanta del segle XX. Les vivències atrevides, pacífiques, agosarades, divertides, punyents, les primeres trobades furtives, les festes, els camins… Un jove, com qualsevol de nosaltres, ens narra els fets dels quals va ser testimoni directe i participant privilegiat. Records del passat i de futur en uns escenaris creats per la força de l’esperit i de la sang. Espais mediterranis viscuts amb intensitat.
 
Na Desconeguda, una novel·la en clau autobiogràfica que combina els passatges de la vida juvenil amb l’experiència que donen els anys. Arinyó ha bastit una obra que recull l’aroma d’un temps i el sabor d’unes situacions amb les quals, d´una o altra manera, tots, joves i majors, ens veiem reflectits. Això sí, serà millor que ho lliguen i ja en parlarem si tenen ganes.
 
 
L´autor, Manel Joan i Arinyó:
 
Poeta i narrador, és narrador dels llibres de relats: Han donat solta als assassins, Stress. De les novel·les: Les nits perfumades, traduïda al castellà com La flor blanca, Contra sentit, El cas Torreforta, traduïda al castellà com  Escuma de mar, L’agenda del sicari, Fem un trio, Cubaneta meva, L´atzucac del perdedor, A cor obert, El cas Peníscola.
 
Com a poeta el gruix de la seva obra ha estat aplegat a Plany de l’home llop i Versos blancs. També s ha ficat dins la narrativa infantil i juvenil amb Cento i les mones; El llop Cento al superporc de la pau; Que dur que és ser guapo!; MP, una vida de llegenda; Les màgiques nits de Prada i L´any que vam córrer perillosament
 
Cazarabet conversa amb Manel Joan i Arinyó:
 
Manel, les teves narracions sempre em trauen bastants somriures mentre estic amb la lectura… Ets molt directe, i amb un sentit de l’humor que mescla certa innocència amb certa dosi de pilleria…
 
Gràcia que té u, xiqueta. Mira, una vegada vaig escriure una novel·la eròtica de desamors, és a dir, hi havia capítols que eren luctuosos per al protagonista: banyes, abandonament, etc. Doncs bé, en una presentació un senyor del públic va dir que s’havia rebolcat de riure llegint-la. I ja et dic que en alguns passatges era lacrimògena. En fi, Na Desconeguda té escenes molt còmiques i alguna ben tràgica. Em trobe molt bé en el gènere “humorístic”, però també en l’eròtic i el policíac. I el memorialístic.
 
-Ets molt valencià escrivint, no creus? Els valencians tenim una manera de veure, sentir certs aspectes de la vida i vos ho reflectiu, crec, molt bé.
 
No m’agraden les generalitzacions, però sí que és de veres que el clima, per exemple, deu ajudar a suportar amb més alegria les ignomínies de tota mena que ens fan viure.
 
-A més, tot i que ens portem uns quants anys, em sento amb les teves lectures molt identificada i enmig les trames. És, en certa manera, allò que pretens?
 
Em preguntes si tracte d’involucrar el lector en la trama i la resposta és sí. Jo m’hi involucre al màxim. Quan escric no estic per gaires més foteses. Aleshores, si el meu lliurament literari és absolut, em sent satisfet si la lectora “entra” en la història.
 
 
-Com ens descriuries Na Desconeguda?
 
És la meua vida des dels nou anys fins als onze. El final de la infantesa i el bot brusquíssim a l’edat adulta sense tenir adolescència. Me la va furtar Na Desconeguda. A banda de contar històries meues, pel llibre desfilen els personatges més espectaculars del poble. La majoria de persones que la llegiran recordaran moltes coses de la seua infantesa.
 
-Per què l’amistat té tanta força en les teues narracions? Són com un nexe d’unió dins cadascuna de les teves novel·les…
 
-L’amistat, la solidaritat, l’amor, la complicitat, la generositat, el sexe… L’alegria de viure al capdavall. La sal de la vida. Si no existiren, quina tristesa! 

-Això sí, tu et fixes molt en el teu entorn, aquell que has viscut tant de manera directa com de manera menys directa, no? Per què? Et sents més còmode narrant històries d’aquesta manera?
 
Quan era més jove i no tenia possibilitat de viatjar m’inventava els escenaris. Romania, Nova York… Em vaig prometre que, si mai podia, visitaria els llocs on volia situar les meues narracions. I així ho faig sempre que puc. De tota manera, no m’agrada molt fer descripcions detallades. Quatre pinzellades i au.
 
-Són narracions on més que la trama el pes se l’emporten els personatges. Ets un narrador molt humà i humanista, no?

En aquest aspecte visc una paradoxa. Estic més còmode posant-hi pocs personatges, però a la fi de les novel·les m’hi fixe i veig que n’han aparegut molts. Per això, en la narrativa negra hi adjunte sempre l’índex de personatges.

-També cultives la poesia. Com et sents dins d’aquest gènere? I com veus l’estat de salut actual d’aquest gènere?

Jo era molt feliç quan les muses poètiques m’estimaven, però es van afartar que els fera el salt amb la prosa i m’abandonaren. Tal vegada algun dia em tornaran a estimar… Tant la poesia, com la narrativa i el teatre viuen un temps esplendorós en la literatura catalana. Ara bé, crec que hi ha més escriptors que no pas lectors. I és una llàstima perquè s’escriu molt i molt bé a hores d’ara.

-Amic, ens pots dir en què estàs treballant actualment? No res, fes-nos-en cinc cèntims…

-A nivell editorial estic preparant la publicació d’una novel·la eròtica en El Petit Editor. El seu títol: Oooh Eivissa! A l’estiu la figa crida el piu! Molt eròtica i molt còmica, tot i que hi ha reflexions molt importants sobre l’amor i el desamor en la vida de les parelles. Pel que respecta al procés creatiu, treballe en un dietari: Regal de Reis.



espai patrocinat per:



Lectures 804 lectures   comentari Comenta-ho   Enviar article Envia
  • Meneame
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google


publicitat



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de La Veu del País Valencià es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
publicitat

Perfil

Arxiu




Recursos lingüístics