• La Veu del PV al Facebook
  • La Veu del PV al Twitter
  • La Veu del PV al Google +
  • RSS
  • contacte
Dissabte, 25 de març

La Veu del País Valencià

Cazarabet

publicitat

Diumenge, 19.2.2017 00h00

La Segona República i la Guerra Civil a Betxí


Comentaris Un comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (1 vot)
carregant Carregant


La Segona República i la Guerra Civil a Betxí. De l'esperança a la derrota.

Ferran Nebot García investiga i indaga sobre com va esdevindre República la Guerra Civil a Betxí.

La Universitat Jaume I és l'entitat que edita aquest interessant llibre.

Què conta el llibre? Allò que ens diuen des de la Universitat Jaume I de Castelló:

Amb la República es va iniciar un nou temps plenament democràtic. Betxí va participar entusiàsticament d’aquest moment de modernitat i la població va viure l’eufòria política i experimentà l’eclosió de nous partits polítics i la important participació de les dones en política i en el món sindical.

La publicació presenta per primera vegada, i de forma sistemàtica, l’estudi dels resultats de tots els processos electorals; el seguiment dels expedients de construcció de les escoles i els seus actes d’inauguració; l’impacte del conreu del taronger en l’economia local... La gran riquesa dels arxius de Betxí ha permès documentar pràcticament tota la història local des de la proclamació de la República fins als últims moments del període de guerra, amb els fets violents i les desgràcies del conflicte bèl·lic i l’entrada de les tropes franquistes.

L'autor, Ferran Nebot:

És professor d'Educació Secundària. Es va llicenciar en Geografia i Història a la Universitat de València, amb la especialitat d'Història Contemporània. Va realitzar un curs de postgrau a la Universitat Jaume I sobre gestió del patrimoni cultural local. És autor de diversos articles sobre història local de Betxí. Ha estudiat temes com l'estructura de la propietat agrària, la gestió de les aigües de reg, la mortalitat….Col·laborant amb d'altres plomes ha publicat un llibre sobre la política del Sexenni. També ha participat en qüestions sobre la República.

És membre fundador de l'Associació d'Amics del Palau de Betxí. Sota el patrimoni d'aquesta agrupació ha publicat treballs sobre la història del Palau de Betxí. En l'actualitat realitza activitats sobre patrimoni local de Betxí.
 

Cazarabet conversa amb Ferran Nebot:

-Com va ésser i com va esdevindre la II República a Betxí? Com i de quina manera la va rebre el conjunt de la població?
-Quan va arribar a Betxí la notícia de la proclamació de la República, també es va celebrar al carrer com en tants altres llocs del País. Els músics van ser avisats i es va iniciar un cercavila en què s’interpretava la Marsellesa i gran part de la població cridava visques a la República. A la placeta de les Monges –una de les principals de Betxí– davant de la seu del Centre Obrer LaFlor es van pronunciar discursos. A la Plaça Major –aleshores dedicada a Primo de Rivera– la gent es va concentrar i alguns van arrossegar per terra, lligat amb una corda, el bust del dictador que estava situat en la façana de la casa de la Vila.

-Com  ha sigut apropar-te a aquest període de temps en aquesta petita població de la província de Castelló? I com ha sigut com a fill d'aquesta població?
-Aquest treball, que va començar durant els meus estudis d’Història a la Facultat com un projecte reduït a l’estudi dels resultats electorals, s’ha convertit amb el pas del temps en un estudi més ampli sobre tot el període republicà a Betxí.
Escriure sobre història local, especialment quan has nascut en el lloc estudiat,té recompenses agradables com són veure el resultat d’un treball pròxim, lligat íntimament a les teues vivències. De vegades corrobores amb documents allò que moltes vegades havies escoltat. També descobreixes coses properes que el temps havia condemnat a l’oblit. En el cas de la Segona República, la distància en el temps no és molt gran, per més que parega un fet llunyà per a les noves generacions. Alguns dels protagonistes encara viuen o fa molt poc de temps que han mort, si més no, alguns joves que van protagonitzar els darrers anys, ja en plena guerra. Tot açò fa que un treball d’investigació històrica, que fora de la localitat pot interessar únicament als especialistes, per a la població de Betxí, es convertisca en una obra de divulgació en la qual els protagonistes formen part de moltes famílies que veuen analitzada l’actuació dels seus parents en un període que mou tantes passions.
L’estudi de la Segona República implica una sèrie d’aspectes que desperten sentiments enfrontats. Les reaccions que produeix entren, en molts casos, en el camp de les emocions i, aquestes, no sempre, se circumscriuen a l’anàlisi històrica. En moltes ocasions, la versió dels fets o l’opinió creada sobre el període impliquen una opció ideològica de determinats sectors que necessiten, o voldrien, que la història convalidara la seua visió.

-És de suposar que el procés de documentació, abans de la redacció del llibre, ha hagut d'esdevenir enriquidor, apassionant… Sempre es troben coses que ens poden i et degueren, fins i tot, sorprendre, no?
-En un principi, vaig poder comptar amb els testimonis d’alguns protagonistes que em van traslladar la seua versió dels fets. No obstant això, ja era massa tard per tal d’obtenir les declaracions d’una majoria dels implicats i, sobretot, d’aquells que van tenir un protagonisme més destacat. Però, tot i això, vaig poder gaudir de les narracions d’unes persones que s’emocionaven en veure com un jove s’interessava per les seues històries.
El present treball s’ha realitzat consultant els arxius locals i també la documentació i fonts de caràcter provincial que fan referència a Betxí, com ara la documentació generada pel Govern Civil de Castelló i la Cambra de Comerç de Castelló. La digitalització dels fons de l’arxiu de Salamanca per part del Centre per a la Recuperació de la Memòria Històrica m’ha permès consultar tota aquesta documentació. A més a més, he consolat els fons de l’Arxiu de la Diputació Provincial, especialment el setmanari Izquierda i el bop. També he realitzat una consulta exhaustiva de les hemeroteques castellonenques dipositades a l’Arxiu Històric Municipal de Castelló. Encara que ja s’hagen publicat treballs específics sobre la premsa durant el període, evidentment, una localitat com Betxí difícilment apareix en premsa si no és en la secció local i de forma esporàdica.

-De tota manera, pareix que els arxius de Betxí es van conservar prou bé…Per què penses que a uns llocs es conserven prou bé i en altres desapareixen o queden molt minvats?
-Les actuacions oficials, els resultats electorals i tota la documentació generada per l’Ajuntament es poden conèixer gràcies als rics arxius municipals. En la pervivència dels arxius municipals i eclesiàstics, la societat betxinenca té un deute de gratitud amb Justo Nebot Ibáñez que, com a membre del Consell Municipal, es va ocupar de la seua custòdia en l’edifici de l’Ajuntament fins el darrer dia de pervivència de la República a Betxí.
En altres poblacions, els sectors que van assumir el poder local estaven imbuïts d’una ideologia que no acceptava l’existència de documents que representaren l’status quo anterior. En altres casos, simplement  podríem parlar d’actuacions incontrolades sense una base ideològica que les explique.

-Quins partits estaven dins de l'escenari polític en aquells anys a Betxí? Em refereixo a partits actius dins el municipi…
-La reduïda població de Betxí suposa que siga difícil que tots els partits polítics mantingueren estructures a la localitat. Tot i això, Betxí no va ser aliè a la dinamització de la vida política que es va viure en els moments previs a la proclamació de la República. La proclamació va suposar un esclat per l'interès polític. Els partits van sofrir evolucions rapidíssimes que anaven de les convergències estratègiques a les discrepàncies acarnissades, tal com anava passant el temps. També es van produir aparicions de grups que suposaven una nova forma de veure la política i que van anar adquirint protagonisme front a altres organitzacions que no es van adaptar als nous temps amb igual èxit.
Si hem de citar noms concrets, haurem de destacar la supremacia del Partit Radical. També estaven organitzats i tenien protagonisme el PSOE i Acció Republicana. El tradicionalisme carlista també tenia representació. La dreta va anar organitzant-se a poc a poc i es va agrupar en la Dreta Regional Agrària, marca de la Dreta Regional Valenciana a Castelló.
Després del 1936, es van organitzar el PCE i el POUM. Aquests partits no havien tingut cap implantació a Betxí fins eixe moment.

-I l'activitat sindical. Com era?
-El moviment obrer a Betxí estava organitzat al voltant de la Societat d’Obrers Agrícoles La Flor fundada cap al 1912. En els seus inicis, pareix que va mantenir una relació estreta amb els republicans betxinencs, com també passava a Castelló per eixos anys. No podem afirmar, no obstant, que el Centre Obrer estiguera en els seus inicis controlat pels Republicans com passava a la ciutat de Castelló.
A Betxí, la Societat Obrera La Flor va viure moments de creixement en la seua sindicació i un augment considerable del seu protagonisme. Durant la República, La Flor era una organització amb un gran suport humà. El seu president el 1932 certificava en un escrit que l’organització comptava amb 380 afiliats. A partir del 1936 va acabar sent una organització exclusiva de la UGT.
El sindicalisme anarquista no havia tingut a Betxí protagonisme durant els primers anys de la República. Les primeres notícies sobre l’existència de persones afiliades a aquests sindicats les trobem en la formació de la Gestora de novembre. En aquest cas, es constata l’existència de persones vinculades a la CNT i la FAI. En tots els casos la seua procedència era del sindicat UGT. La CNT a través de grups sindicals sectorials va incrementar la seua presència a la localitat. En concret, es van constituir dos sindicats integrats en la CNT.
Podem destacar de l’acció sindical el seu caràcter reformista i no revolucionari durant el període republicà fins el 1936. Les demandes sindicals es caracteritzaven per la petició en la millora de les condicions laborals. Les mobilitzacions i vagues van estar presents en els moments en els quals es negociaven els estatuts de treball. Després del colp d’Estat, tot i que es van realitzar incautacions, els sindicalisme betxinenc no va destacar pel seu caràcter revolucionari.

-Com era la vida a Betxí socialment parlant? Recordem un poble petit de La Plana envoltat de pobles ja més grans? És de suposar que el conreu del camps era l'activitat principal…
-Betxí era un municipi que superava escassament els 2.000 habitants. Quan parlem de Betxí hem de tenir en compte que dins de l’àmbit provincial podria considerar-se una localitat que estava en la mitjana. No hem d’oblidar que el grup de municipis entre els 1.000 i 2.500 habitants era el més nombrós i el que més població aplegava a les comarques de Castelló. Tot i això, dins de l’àmbit de la Plana era una població de les més xicotetes, a llarga distància, dels habitants que tenien poblacions com Vila-real, Borriana o Castelló. Fins i tot, la pràctica totalitat de les poblacions que superaven els 10.000 habitants estaven radicades a la Plana.
La majoria del terme de Betxí encara era, en els anys trenta, de secà. No obstant això, l’agricultura de secà ja no tenia un pes tan important en l’economia de la localitat. La transformació que, des de finals del XIX i sobretot el XX, havia anat produint-se en el camp betxinenc havia decantat clarament el pes econòmic cap a l’agricultura de regadiu dedicada a la taronja.

-Sempre pregunto per l'activitat de la dona en aquest temps de la República i Guerra Civil; malauradament ,sempre com a l'ombra de l'home. Què ens pots reflexionar?
-La República va suposar una fita per a la incorporació dels drets legals de les dones a l’ordenament jurídic. La participació de la dona en política l’hem pogut constatar a Betxí. Les dones formaven part de les meses electorals com a interventores dels partits i també militaven en les associacions de caràcter obrer. Fins i tot, algunes van intervenir en els mítings com a oradores.
Les dones obreres estaven organitzades en una societat femenina denominada: Unión Femenina: sociedad de obreras confeccionadoras de naranja. Aquesta organització tenia entre els seus membres les treballadores de la taronja tal com existien en altres pobles de la província. El treball de manipulació i confecció de la taronja com a producte d’exportació era l’únic treball de caràcter industrial existent a la localitat i estava fornit, en la seua immensa majoria, per dones, de tal manera que les dones assumien una consciència obrera en aquells llocs de treball.
Potser sembla poc. No obstant això, comparat amb els anys anteriors significa un canvi importantíssim. Podem considerar un punt de partida per a la incorporació de les dones a la participació social plena. Tot i això, hem de reconèixer que la participació de les dones no va estar exempta de polèmica. La lectura de la premsa ens pot donar una idea de quin era l’ambient d’acceptació pel que respecta a la incorporació de la dona a la igualtat de drets, no sempre ben rebuda, fins i tot, en els ambients republicans.

-Tot i que pot ser una pregunta amb cert risc. Com veus al conjunt de la població, políticament parlant, més “decantada” a la tendència d'esquerres o més decantada a la tendència de dreta?
-Els representants republicans de l’Ajuntament eren majoria. L’extracció social dels republicans era diversa. Podem trobar des de gent molt ben situada econòmicament i amb graus importants de cultura fins als sectors de les classe treballadora, representada pels treballadors del camp.
La formació de la Conjunció Republicano-Socialista va crear també a Betxí un conglomerat heterogeni que molt prompte va mostrar les seues divergències. Quan es va trencar i cada grup va anar de forma separada a les eleccions, els radicals van dominar clarament els resultats. Fins la segona volta de les eleccions del 1936 que va guanyar la dra.
La dreta, representada per la dra, va mostrar el seu creixement espectacular a partir de les eleccions del 1933 i va ser en la segona volta de les eleccions del 1936 quan es va proclamar guanyadora sense pal·liatius. A Betxí hem pogut constatar com la gran majoria dels Radicals, davant d’una situació de polarització entre dreta i esquerra van optar per aproximar-se a la dreta. La dreta dinàstica vinculada a postures tradicionalistes i part de la dreta que va acceptar la República, amb major o menor interès, tenia el seu suport fonamental en el centre de la població, allà on vivien els majors propietaris agrícoles.
Els grups d’esquerra no van tenir a Betxí mai una postura majoritària, si ben és ben cert que es mostraven organitzats i que les seues postures no eren massa extremes. Durant tot el període van mantenir un suport paregut i es fonamentava bàsicament en el sector sud de la població.
 

-A la Segona República hi ha un contrast molt fort entre el temps que ocupen al poder les coalicions d'esquerres i les de dretes. Com es reflexa açò a Betxí?
-Potser, una de les assignatures pendents de la Segona República en el camp electoral siguen les eleccions municipals. L’única convocatòria general d’eleccions municipals és la del 12 d’abril del 1931, realitzada per la Monarquia. A la nostra província, després d’aquestes eleccions, únicament es van realitzar novament en els municipis on van haver-hi reclamacions a aquestes o, posteriorment, en aquells municipis on els Ajuntaments es van constituir per mitjà de l’article 29 de la llei electoral, que prescindia de les eleccions en els municipis on únicament hi havia tants candidats com vacants.
Atenent a aquesta situació, podem dir que la trajectòria política de l’Ajuntament de Betxí, com la resta de municipis en general, va estar marcada per aquesta circumstància. Però, tot i no celebrar-se noves eleccions, els Ajuntaments no van comptar sempre amb els mateixos membres.
La vida municipal durant els anys 1931 i 1932 a Betxí va estar dominada pels conflictes, fruit de l’heterogeneïtat amb què es van formar les llistes, sobretot, les que van concórrer per la Conjunció RepublicanoSocialista. La preponderància del Partit Radical en la localitat era motiu d’enfrontaments o desencontres amb el governador civil, representant del Govern d'Azaña en la província.
També a Betxí hem pogut veure com, molt prompte, es van posar de manifest les diferències entre socialistes i radicals. No obstant això, a Betxí en un principi va estar més encesa la polèmica entre el membres del Partit Radical i els d’Acció Republicana, tot i que els socialistes també van estar en el punt de mira dels radicals.
Per l’altra part, el ritme dels esdeveniments que van seguir les organitzacions en àmbits provincials i estatals van marcar també la dinàmica dels consistoris, principalment quant als nomenaments i cessaments de regidors es tracta. Els moments en els quals es farà més evident i notable aquesta intervenció en els consistoris seran els dies posteriors a les eleccions d’abril del 1931. També, ls canvis de Govern després de les eleccions del 1933 i a les actuacions posteriors als fets d’octubre del 1934, a les eleccions del 1936 i al colp militar amb el col·lapse de la legalitat democràtica.

-La victòria del Front Popular com va esdevenir des de totes les perspectives?
-Després de les eleccions i fins que se celebraren les eleccions municipals previstes per a abril d'eixe any, el Govern va intentar decantar el poder municipal cap a una tendència més pròxima als seus interessos. El que es va fer va ser començar un procés de substitució d’Ajuntaments governats pel Partit Radical per comissions gestores formades per membres relacionats amb el Front Popular.
En aquest procés de substitució d’Ajuntaments, el 16 de març el governador civil en una comunicació cessava íntegrament l’Ajuntament de Betxí i nomenava una gestora. Considerava el governador que els Ajuntaments sorgits de les eleccions del 31 ja havien esgotat la seua vida legal i que fins a la celebració de noves eleccions municipals convenia nomenar una gestora més afí amb els resultats de les eleccions a Corts, que, en el cas de Betxí, no era ni de bon tros equiparable, ja que la victòria havia estat clara per a la drv.
La Gestora estava formada per membres de partits que formaven part del Front Popular. En la votació, per aclamació, va resultar elegit com a gestor president Emilio Franch Ferrandis. Aquesta Gestora va romandre en el poder fins novembre del 1936, any en què el govern de Largo Caballero decretaria la seua destitució.

-La II República, així en conjunt, a Betxí, què va suposar?
-La il·lusió inicial dels republicans va anar donant pas, a poc a poc, al sentiment de desesperança per la dificultat del propòsit. La crisi econòmica, els obstacles i la disparitat de criteris entre els socis inicials van convertir aquella tasca en un camí ple d’entrebancs. A Betxí, açò es va observar en les discrepàncies sorgides al llarg del temps entre els grups que, inicialment, havien anat en coalició amb l’esperança de la proclamació de la República.
La República es va plantejar la instauració d’una educació de qualitat i laica. Podem dir que a Betxí es va aconseguir. Es va passar d’una escola unitària antiquíssima a unes escoles graduades en dos edificis de nova construcció. Tota la població va ser escolaritzada pel sistema públic i es van viure experiències modernitzadores dins de la pedagogia. Algunes d’aquestes experiències no van estar exemptes de contestació pels sectors més reaccionaris de la població.
En el camp de la religió, el tractament que la República va donar a la religió catòlica en particular sempre ha estat motiu de retrets entre els crítics de la Segona República. El principi que inspirava l’acció de la República era que l’Estat no havia de tenir cap religió oficial i havia de permetre la llibertat de cultes. Pel que respecta a Betxí no va ser aliè a la tònica general que els nous temps portaven. En algunes ocasions es van viure enfrontaments entre les noves autoritats municipals i els representants eclesiàstics.

-La Guerra Civil, el colp d'Estat per part d'uns militars primer al Marroc i després a tota la península. Com va estar assumida a poblacions com Betxí? Parla'ns una mica dels esdeveniments de la reraguarda?
-Quan es va donar el colp d’Estat, la situació va canviar radicalment. Betxí va viure també uns primers moments de violència anticlerical i contra les persones. Podem dir que ací va quedar marcada la República. Aquests fets serien l’estigma que sempre arrossegaria la Segona República. Evidentment, l’atac a l’Església faria distanciar-se definitivament a molta gent que tenia la religió en primer lloc davant de qualsevol ideologia ni règim polític.
No obstant això, el poder legal, representat per la Comissió Gestora del Front Popular, es va mantenir fidel a la República i va acatar les ordres emanades del Govern Civil de Castelló. Açò va fer que no s’implantara un model revolucionari des del primer moment. Les incautacions atenien a les normes promulgades pel Govern.
D’altra banda, l’assumpció del poder pels membres del Comitè antifeixista va donar un protagonisme als representants dels sindicats de classe. L’actuació en aquestes circumstàncies va estar més encaminada a mantenir el control de la situació que a iniciar una veritable revolució. Encara que amb molts matisos, la postura sindical es va decantar més aviat per l’opció de respecte a la petita propietat i escasses incautacions, front a la postura anarquista.

-Com van ésser els primers dies de la guerra i com va anar esdevenint tot aquest procés bèl·lic?
-La situació de calma al poble no feia albirar el que s’aveïnava. La societat betxinenca seguia treballant i planificant els seus moments d’oci sense que es puguera observar un clima especial de tensió.
A Betxí no tenim constància documental de les activitats del Comitè Antifeixista local els dies següents al colp. No podem dir, per tant, quina va ser la postura dels treballadors en els primers moments els dies posteriors al 18 de juliol. Les actuacions de les quals podem parlar són les de l’Ajuntament format per la Gestora dels membres del Front Popular. Després del colp d’Estat, el 22 de juliol, en la sessió ordinària de l’Ajuntament, el Ple va fer una manifestació pública de denúncia que va quedar reflectida en l’acta: "El Ayuntamiento manifiesta su dolor por el estado de conmoción en que se encuentra la nación".
A la capital de la Plana, van ser els republicans els encarregats d’organitzar les primeres columnes que tenien com a objectiu apoderar-se de Terol, on havia triomfat el colp d’Estat. La columna, sota la direcció del diputat republicà Francesc Casas Sala, va sortir de Castelló el diumenge 25 de juliol del 1936 des de la plaça de bous amb la presència de molts ciutadans aplegats per a encoratjar-los.
La població de Betxí compromesa amb els ideals republicans no va ser aliena a la convocatòria. El mateix 29 de juliol del 1936 en la sessió del ple municipal, l’alcalde, Emilio Franch Ferrandis va demanar que constaren en acta els noms dels betxinencs que s’havien allistat a les milícies amb el reconeixement de la Corporació: Josep Ibáñez Orenga, Vicent Amorós Recatalà, Antonio Gumbau Cervera, Bautista Doñate Sanahuja, Joaquín Ferrandis Nebot, Antonio Nebot Grifo, Joaquín Catret Saura i Josep Maria Sanahuja Franch.
La situació de guerra va crear dificultats a la població. Les morts dels soldats betxinencs al front de batalla van marcar tota una generació. L'escassesa d’aliments va obligar al racionament. Les incautacions i les peticions de diners als màxims contribuents es van veure per una gran part de la població com accions confiscadores que atemptaven contra la propietat privada. No obstant això, quan l’Estat va recuperar la seua autoritat, la situació es va controlar. Les dificultats des d’aquell moment es poden entendre més per la situació de guerra que per l’ambient revolucionari. Tot i això, la llarga duració de la guerra ho va condicionar tot. A més a més, quan es va aproximar el front de batalla, la forta resistència oferida per l’Exèrcit republicà durant la segona quinzena de juny va fer que la població estiguera ja exhausta i atemorida pels bombardejos. L’evacuació del poble va afegir sofriment a la població que va haver de viure tot un any desplaçada i sense poder tornar.

-Què va passar a Betxí quan es va saber que la guerra per part dels republicans estava molt més perduda que guanyada i que els nacionals , d'un moment a l'altre, apareixerien?
-Les diferències entre les organitzacions polítiques que formaven el Front Popular i, fins i tot, les diferències personals dels seus membres van anar accentuant-se al ritme que s’allargava la guerra i les estratègies a seguir eren motiu de disputa. Aquestes discrepàncies serien una constant fins a la pèrdua de la guerra. En certa forma, la guerra no va fer una altra cosa que potenciar totes les possibles diferències que durant tot el període republicà havien anat posant-se de manifest. A Betxí també podem rastrejar aquestes discrepàncies que van ser motiu de polèmiques importants.
El Govern republicà va haver de fer front, a més a més dels atacs franquistes, a les disputes internes i, així, va publicar una sèrie d’acords encaminats al control i al manteniment de la moral de la rereguarda.
Eren temps de guerra, però en les actuacions del Consell Municipal es reflectia un intent d’organització i previsió de futur. Algunes de les mesures que es van prendre durant aquest període, sense dubte, estaven inspirades en aquest esperit.
Durant l’any 1937, tot i estar en plena guerra, la situació encara estava en una relativa normalitat i l’organització de l’Estat seguia prenent mesures de gestió pública diària. Així, el ministeri d’Instrucció Pública, en la Gaceta del dia 23 de febrer, publicava un Decret en el qual es decretava la creació de tres grups escolars més per a la localitat de Betxí, un de xiquets i un altea de xiquetes afegides al grup Ferrer i Guardia, i un de pàrvuls en el centre del casc urbà en l’edifici de l’antiga escola.
També les noves institucions que van nàixer durant aquest període van mostrar interès per qüestions en matèria de cultura. Encara el 30 de març del 1937, el Consell Municipal de Betxí va rebre una notificació –redactada íntegrament en valencià– del Consell Provincial de València de l’àrea de la Conselleria de Cultura amb la petició de llibres per a la Biblioteca Valenciana.
En plena guerra, l’Estat seguia preocupant-se pels temes d’assistència social i planificació educativa. El Comissari del Ministeri de Sanitat i Assistència Social va enviar una comunicació en la qual presentava l’Internat Nacional de Cecs Vista Alegre per si a la localitat hi havia algun cas que poguera acollir-se.
A pocs mesos que la localitat caiguera en mans de les tropes franquistes, també l’administració de l’Estat continuava prenent decisions que pareixien més la gestió d’una situació de normalitat que de la greu situació de guerra que es vivia. Un exemple és que en una data tan avançada com l’11 d’abril del 1938, a dos mesos de la pèrdua de la població, es notificava el nomenament del nou mestre Carlos Calatayud Latorre. L’Educació, que havia estat una de les grans preocupacions de la Segona República, tot i les dificultats, en cap moment es va veure apartada de l’interès de les autoritats.
Quan el front de batalla va estar molt pròxim va canviar la situació. La presència de soldats a la localitat donava una vida especial al poble. Les activitats que es realitzaven anaven encaminades a la preparació de la defensa front als atacs de l’aviació amb la construcció de refugis antiaèris i al manteniment de la moral de la població amb la realització de balls amenitzats pels músics locals.

- Com va ésser la repressió durant els primers dies de l'entrada de les tropes franquistes?
-El llibre acaba amb els fets del darrer dia republicà a Betxí i açò es va produir el primer de juliol del 1938. Per tant, no és una qüestió que he abordat. No obstant això, podria dir que la fugida dels màxims representats i de part de la població va suposar que les mesures repressives s’ajornaren fins al moment de les primeres detencions una vegada acabada la guerra. El que si que es va iniciar en un primer moment va ser la recollida d’informació per part de les forces franquistes per tal d’iniciar el procés repressiu.



espai patrocinat per:



Lectures 729 lectures   comentari Un comentari   Enviar article Envia
  • Meneame
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google


publicitat



Comentaris

20 de febrer 09.18h

Aquesta publicació es pot adquirir a les llibreries o directament al web de Publicacions de la Universitat Jaume I http://www.tenda.uji.es/pls/iglu/!GCPPA00.GCPPR0002?id_art=1559&lg=CA


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de La Veu del País Valencià es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
publicitat

Perfil

Arxiu




Recursos lingüístics