• La Veu del PV al Facebook
  • La Veu del PV al Twitter
  • La Veu del PV al Google +
  • RSS
  • contacte
Divendres, 24 de març

La Veu del País Valencià

Ciències i lletres

publicitat

Diumenge, 12.3.2017 00h00

52. El vol (X). La papallona de la llet


Comentaris 4 comentaris    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (1 vot)
carregant Carregant


ETIMOLOGIES, ALEMANY, NEERLANDÉS, BRUIXES, MANTEGA

UNA MAR PROCEL·LOSA

Les etimologies constitueixen una mar procel·losa sotmesa tant a tempestes interpretatives com a llamps aclaridors i a trons ensordidors.

La navegació no hi és gens fàcil. Intuir-ne una illa interpretativa, un arxipèlag, un continent, no assegura una arribada fàcil ni impedeix un naufragi estampats contra un penya-segat no advertit, esgarrada la panxa del vaixell per les roques d’una antina, o immobilitzats per l’arena d’una platja mancada d’ullals on reposar l’aigua per continuar la navegació.

I no sempre es troba Ítaca, clar, tot i que sovint allò que paga la pena és la mateixa travessia.

La setmana passada vam navegar entre els noms que les llengües llatines –i l’eusquera– han inventat per designar els lepidòpters.

En aquest article farem quelcom semblant però amb llengües germàniques. En seran uns pocs els entomònims que analitzarem, però ben interessants, com tindrem ocasió de comprovar.
 

IMATGE 1
Noms germànics per a les papallones.

 
 Perquè tot i que assolir el màxim grau de versemblança en l’anàlisi etimològica és un objectiu desitjable, l’apertura de finestres interpretatives que suposa la comprensió de les paraules permet albirar millor els paisatges culturals en què s’integren.
 
Seran només uns pocs els noms analitzats, ja ho hem dit, però si el lector vol tindre una visió més rica dels noms europeus per a les palometes o papallones podrà fer servir quan ho estime oportú el següent mapa temàtic:[1]

 

IMATGE 2
Noms europeus per a les papallones.

 
 I, igual que en l’article anterior, en analitzar els noms que vindran a continuació en trobarem de poètics i de descriptius, relacionats amb antigues creences i supersticions, productes d’evolucions històriques particulars, etc.
En una primera aproximació, els entomònims que les llengües germàniques han assignat a les papallones són combinacions de quatre idees:
  1. que es tracta de petits voletejadors (“ocells”, “mosques”);
  2. que predominen en estiu;
  3. que els agrada la llet o algun derivat lacti (crema, mantega...)
  4. que són “bruixes” transformades.
Això sí, siga quina siga la combinació que ha originat els diferents noms, intentarem esbrinar si darrere hi ha cognats, termes que malgrat no semblar-se tenen el mateix origen etimològic, però que han divergit a causa d’una diferent evolució fonètica i fins i tot semàntica.

Anem a la faena.
 

IMATGE 3.
Papallones llepant llet escampada pel terra.

 
 PAPALLONA EN ALEMANY(S)
 
L’alemany estàndard designa amb el nom masculí de Schmetterling[2] qualsevol papallona, en genèric.
 
¿Té algun significat eixe nom?
Vegem-ho.
 
Comencem per una visita a l’alemany austríac. En aquesta llengua, a la crema obtinguda en batre la llet se li diu Schmetten, un nom manllevat de les llengües eslaves, com és el cas del txec smetana[3], “crema”.
Però, ¿què té a veure la crema de llet amb les papallones?
Doncs bé, segons una antiga creença, les bruixes es transformaven en papallones[4] per furtar la llet, la crema o qualsevol altre derivat lacti; i a això s’atribuïa la propensió d’aquests insectes a voletejar sobre els poals de llet o les mantegueres.
 

IMATGE 4.
¿Són les papallones bruixes a la recerca de mantega, crema o llet?
 
 De fet, durant l’edat mitjana el nom per a les papallones era:
* en les llengües de l’alt alemany [5]Molkendiep (sèrum de la llet-lladre);
* en les llengües del baix alemany [6]Botterlicker (mantega-llepa).

Uns altres noms ben antics de “papallona”, també en llengües alemanyes eren:
* Milchdieb literalment “lladre de llet”;
* Molkenstehler, “lladre del sèrum de la llet”.

I he dit “llengües alemanyes” perquè de manera semblant a Itàlia, en què oficialment s'anomena dialetto a totes les llengües diferents de l’estàndard toscà, a Alemanya també es consideren socialment Dialekte les llengües diferents de l’estàndard central, tot i que lingüísticament siguen llengües autònomes i diferents.

Així doncs, el nom de la papallona en l’actual estàndard, Schmetterling, i també en les llengües alemanyes més antigues, gira al voltant d’un node lingüístico-ideològic ben clar: la suposada apetència d’eixos insectes per la llet o algun dels seus derivats.
 



IMATGE 5.
Trampa per capturar papallones fent servir mantega

 
 Uns altres noms de la papallona en llengües alemanyes diferents de l’estàndard són[7]:
  1. Westfälisch, de Westfalen (Westfàlia): Schmandlecker.  El fet que Schmand signifique “crema agra”, i l’adjectiu lecker “apetitós”, “deliciós”, ¿podria indicar que el nom Schmandlecker anuncia que la papallona és una “llépola de crema agra” (és a dir, que la troba deliciosa)?
  2. Bayerisch, de Bayern (Baviera): Müllermaler. El nom Müller significa “moliner”, qui mol el gra de cereals; però també, per extensió, “batidor”, és a dir, qui “mol” o bat la llet  per fer la crema i la mantega, i també al recipient on es fa. Altrament, Maler equival a pintor. ¿És doncs Müllermaler el “pintor” (pel cromatisme de les ales) que voleteja sobre el “batidor de llet”?
  3. Hessisch, de Hessen: Lattichvogel. Mentre que la segona part de la paraula, Vogel, significa “ocell” (equivalent a “papallona”), Lattich significa en l’alemany actual “lletuga”; però “lletuga” fa referència a “làtex”, “llet”, com potser també ho faça Lattich, tan semblant al llatí lac-lactis, “llet”.
  4. A Silèsia, Transilvània, Suàbia i parts de Suïssa: Sommervogel , literalment, “ocell d’estiu”. Aquesta idea d’associar la papallona a una petita au estiuenca també la trobem en el danés i en el noruec sommerfugl, en el jiddish zomerfeygele o el gal·lés (o Cymraeg) iâr fach yr haf (“gallina petita de l’estiu”).
  5. A unes altres parts de Suïssa: Fifalter. Si fa no fa, Falter significa “aleteig”.
 
PAPALLONA EN NEERLANDÉS
 
El neerlandés és la tercera llengua germànica amb més parlants nadius (uns 23 milions), per darrere de l’anglés i de l’alemany.
En neerlandés el nom estàndar per a la papallona és vlinder (pronunciat flinder; en anglés antic aquest era el nom de la papallona).
Uns altres noms, més aïna arcaics, han sigut:
boterschijt, literalment “merda de mantega”;
botervlieg, “mosca de la mantega” (ja veurem que la mateixa idea s’expressa en l’anglés butterfly);
pennenvogel, “plomes d’au”;
* zomervogel, “ocell d’estiu” (com el danés i el norueg sommerfugl)
I, com a poètic, fladderaar, “allò que voleteja”. 
 
EN RESUM...
Tot i que alguns dels noms indiquen fonamentalment tan sols una idea (crema: Schmetterling; volar: Fifalter, vlinder, fladderaar), la major part de les llengües comentades en combinen dues, d’idees:
 


 

IMATGE 5.
Si la mantega volara duria ales de papallona. [Font: Eyewire]
 Curiositats, sí.

Però, més enllà del nom que ens pot semblar curiós, sorprenent, estrany, en aprofondir en el nucli íntim dels biònims se’ns mostra tot un món d’intents descriptius que, permeteu-me que manifeste la meua sensació, és senzillament fantàstic.

¡La de transfusions d’idees que han arribat a compartir les diferents llengües!

I l’intent d’entendre’ns és, n’estic convençut, positiu per a tothom.

 
[2]El sufix +ling indica que el substantiu és masculí; papallones, en plural, es diu Schmetterlinge.
[3]En sentir aquest nom potser ens vinga al cap el cognom del compositor bohemi (txec) Bedřich Smetana, l’autor dels sis poemes simfònics que formen l’obra Má vlast, “La meua pàtria”, el més conegut dels quals és el segon, Vltava “El Moldava”, un enllaç del qual vos passe [https://www.youtube.com/watch?v=gTKsHwqaIr4] per si voleu tenir-lo de música de fons mentre llegiu l’article.
[4] La relació entre bruixes i papallones apareix a nombrosos llocs; per exemple, a l’antiga Suàbia (al nord de les actuals Suïssa i Àustria) s’atribuïa a les papallones, Sommervogel, ser bruixes portadores de la pesta.
[5] El nom d’alt alemany (Hochdeutsche Dialekte) al·ludeix a l’altitud de les muntanyes  del centre i sud d'Alemanya, i dels Alps (Àustria, Suïssa); són llengües de l’alt alemany el luxemburgués, l’austrobavarés, el sueu (de Suàbia), el suís... i també el jiddisch jueu.
[6] El nom de baix alemany (Plattdeutsch Niederdeutsch) comprén les llengües germàniques del nord de l’actual Alemanya (Westfàlia, Saxònia, Hamburg, Brandemburg...) zones orientals dels Països Baixos i sud de Dinamarca.
[7]No he pogut trobar informació etimològica solvent de les paraules que s’analitzen a continuació; dit això, i allunyats doncs de qualsevol pretensió de “veritat”, intentarem “jugar” amb les paraules per insinuar, a manera de divertimento lingüístic, possibles sentits d’eixos noms. 


espai patrocinat per:



Lectures 806 lectures   comentari 4 comentaris   Enviar article Envia
  • Meneame
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google


publicitat



Comentaris

16 de març 17.58h

#1 Hola, Josep. Justament en el proper article tenia pensat parlar sobre el nom butterfly i algunes de les hipòtesis que s'han proposat per explicar eixe nom.
Espere que també gaudisques en llegir-lo.
Gràcies pel teu comentari.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 de març 11.17h

#2 Molt agraït pel teu comentari, Marc. Continuarem compartint les troballes que anem fent.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de març 11.29h

Atractiu i documentat estudi, Daniel, com és habitual en tu. Felicitats! Marc.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de març 08.08h

Hola, Dani. Com sempre, aprenc dels teus escrits. Jo pensava que la denominació en anglés butterfly es referia a que les ales de les papallones són blanes com la mantega, per la seua fragilitat i perquè solten les escates només tocar-les. Ara veig que tenen una raó alimentària. Gràcies.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de La Veu del País Valencià es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
publicitat

Perfil

Arxiu




Recursos lingüístics