• La Veu del PV al Facebook
  • La Veu del PV al Twitter
  • La Veu del PV al Google +
  • RSS
  • contacte
Dissabte, 25 de març

La Veu del País Valencià

Ciències i lletres

publicitat

Diumenge, 22.1.2017 00h00

45. El vol etimològic (III). Lepidòpters


Comentaris Comenta-ho    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (3 vots)
carregant Carregant





Etiquetes
Ciència
Linné, lepidòpters, Pieris brassicae, Vanessa cardui, Clara Peeters, Joris Hoefnagel, Jacob Hoefnagel, Festina lente.
 
LEPIDÒPTERS

Una vegada decidits els noms d’insecte, el d’entomologia i el sufix per classificar els diferents grups en funció de les ales (-pter), ¿com anomenar el subgrup d’insectes que coneixem com “papallones”?

I he posat entre cometes “papallones” perquè el nom té molta més història de la que ens pensem; una història que tractarem en un proper capítol.

Però no avancem ara més del que convé.

Per englobar les “papallones” Linné podria haver utilitzat l’ètim grec καλλoς, callós, equivalent a “bell” i formar un grup taxonòmic que vinguera a dir “les de les ales belles”, Cal·liptera o Cal·loptera. Però no ho va fer.

I la raó és que davant la idea amplament compartida que totes les “papallones” són insectes vistosos, de colors vius i brillants i fàcilment identificables, la majoria no són així. I no tan sols això, sinó que la major part de les “papallones” són poc conegudes a causa dels hàbits crepusculars o nocturns.

Així les coses, una opció nominal al·lusiva a la bellesa de les ales hauria distorsionat la realitat perquè el nom hauria d’englobar totes les “papallones” i no tan sols les d’ales encisadorament atractives.

Finalment, la balança es va decantar per anomenar el grup en funció de la característica més comuna, que les ales estan cobertes d’escames -en grec λƐπιϛ-λƐπιðοϛ, lepis-lepidos-, que impregnen els dits si se les agafa entre ells.

En la fotografia que ve a continuació, el meu fill Jaume mostra (junt al seu cosí Quico Lloret Campos -ara biòleg-, i ja fa uns trenta anys d’açò) una blanqueta de col, un exemplar femella de Pieris brassicae amb els característics dos punts negres a les ales. Moments després comprovaven el polsim que deixaven entre els dits les ales d’aquesta papallona tan comuna l’eruga de la qual devora les fulles de les cols.
 
El meu fill Jaume, Quico Lloret (ara biòleg) i una Pieris brassicae.
 
 Tornant al nom de la família que agrupa les “papallones”, Linné va optar per la solució basada en les escates alars i va anomenar el grup amb la forma neutra plural corresponent, Lepidoptera, lepidòpters.
 
UNES ALTRES PROPOSTES
 
Tot i això el nom de Lepidoptera no va ser del gust de molts zoòlegs posteriors, que van fer propostes que no deixen de ser interessants en el sentit que ajuden a entendre la morfologia o la forma d’alimentació d’aquestes insectes[1]:

- Farinacea o Farinosa (1767), “coberts de farina”, pel polsim que desprenen quan els agafem amb els dits.
- Glossatta (1775), del grec glossa, “llengua” en al·lusió a la llargària de l’espiritrompa o llengua enrotllada en espiral.
- Glossostomata (1815), amb el mateix significat que l’anterior però amb l’afegit stoma, “boca”; “boca amb llengua “, doncs.
- Micrognatha (1850), dels mots grecs mikro, petit, i gnathos, “mandíbula”; “de mandíbula petita”.
- Sorbentia (1889), perquè l’espiritrompa és succionadora.
 
Al final, però, triomfà el primer nom, el de Linné, i així ens ha quedat.

En conseqüència, la part de l’entomologia que estudia les “papallones” o lepidòpters s’anomena lepidopterologia.

Tot i que ara hi ha propostes taxonòmiques per subdividir els lepidòpters més complexes i elaborades que les que comentaré, tradicionalment s’han subdividit les “papallones” en dos grups els noms dels quals són molt apropiats a efectes divulgatius: amb les papallones diürnes es va fer el grup de Ropalòcers, i amb les nocturnes el d’Heteròcers.

I no és una divisió arbitrària amb un factor diferenciador com és dia/nit sinó plena de sentit i en la que paga la pena detindre’s-hi.

Però, d’això, ja en parlarem la propera setmana.
 
UNA PETICIÓ D’AJUDA
Fa poc he estat a Madrid per visitar l’exposició dedicada a la pintora flamenca Clara Peeters (Anvers1594 - c. 1657)[2], especialitzada en natures mortes.

El catàleg, magníficament il·lustrat i amb comentaris ben assenyats sobre les pintures, inclou també alguns gravats i pintures d’autors de l’època.

Un gravat em van cridar l’atenció per la profusió d’insectes. Els autors n’eren Joris (1542-1601) i Jacob (1575-1630) Hoefnagel, pare i fill respectivament.

A través d’internet he accedit a alguns més dels seus gravats i m’he quedat meravellat per l’abundància i detallisme dels insectes que dibuixaven. Ambdós havien sigut acollits per aquell gran mecenes de les arts i les ciències que va ser l’emperador Rodolf II del Sacre Imperi Romano Germànic, nét del Carles V i protector, també, de Kepler, Arcimboldo i tants altres. L’emperador va posar a disposició dels dos gravadors flamencs el magnífic gabinet de curiositats que posseïa. Un gabinet ple dels tresors zoològics que tan detalladament van dibuixar el pare i el fill, tot sumant-se a allò que seria l’inici de la il·lustració científica, molt sovint relacionada amb les natures mortes.

Un dels gravats m’ha cridat l’atenció en particular.

En ell apareix una papallona que em sembla la migradora dels cards Vanessa cardui, de la qual n’hem parlat un poc ¿n’esteu d’acord, per comparació amb la fotografia que ve a continuació?
 
IMATGE 2. Festina lente. Gravat de Jacob Hoefnagel.
 
IMATGE 3. Vanessa cardui, migradora dels cards.
 
La Vanessa cardui és una papallona excepcional, admirable, que fa unes migracions espectaculars tot volant infatigablement, i a la que li va molt bé el lema del gravat, Festina lente (“Afanya’t lentament”)[3]. Altrament, i per deixar encara més clar l’oxímoron del proverbi llatí, en el gravat la veiem muntada sobre el llom, sobre la closca, d’un caragol... que avança en sentit contrari.

Als peus de tot, una inscripció també en llatí, Deus docuisti me a iuuentute mea et usque nunc pronunciabo mirabilia tua. I, pel mig, tot un munt de plantes i d’animals.

Sí que hi ha coses per parlar-ne, ¿veritat?

Tantes coses que m’agradaria comptar amb la vostra ajuda. Bé directament com a comentari al peu d’aquest article, o bé (sí, ja sé que a alguns de vosaltres no vos agrada comentar en pàgines obertes) a la meua adreça electrònica particular dacligi@gmail.com.

Perquè:

- ¿Quins animals i plantes identifiqueu al gravat? Si en sabeu el científic, la mar de bé; i en el cas que tinguen un nom “popular”, ¿quin li donarieu, o li’n donen a la vostra comarca?
 
- ¿Quina creieu que seria la millor traducció/interpretació del lema inferior? ¿Reconeixeu la font?
 
- ¿Sabeu d’uns altres símbols que representen el Festina lente o heu vist objectes o llocs on figure el proverbi?
 
- ¿Vos animeu a participar?

Si algú es llança és possible que uns altres el seguisquen.
Ànim!
I gràcies als qui ho feu.

 

[1]Informació treta d’aquest enllaç
[2]El vessant didàctic de la il·lustració de la natura ofereix exemples d’excel·lència  en allò que podríem anomenar “Escola d’Anvers” (neerlandés Antwerpen; castellà Amberes) dels segles XVI-XVII. En van haver molts, de pintors notables, sí, i també una dona pintora de notable qualitat, Clara Peeters, sobre la qual hi ha una exposició al Museo del Prado de Madrid fins el 19 de febrer de 2017. Una exposició que paga la pena visitar, i un catàleg que paga la pena comprar, llegir i gaudir.
[3]Locució que, si fa no fa, equival al refrany “qui va depressa plega tard” o al  castellà “vísteme despacio que tengo prisa”.
 


espai patrocinat per:



Lectures 749 lectures   comentari Comenta-ho   Enviar article Envia
  • Meneame
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google


publicitat



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de La Veu del País Valencià es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
publicitat

Perfil

Arxiu




Recursos lingüístics