• La Veu del PV al Facebook
  • La Veu del PV al Twitter
  • La Veu del PV al Google +
  • RSS
  • contacte
Dissabte, 25 de març

La Veu del País Valencià

Encarna Sant-Celoni i Verger

publicitat

Divendres, 30.9.2016 00h15

30 de setembre, Dia Internacional de la Traducció


Comentaris Comenta-ho    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (13 vots)
carregant Carregant


Ahir, 29 de setembre –tal com férem el diumenge passat a Tavernes de la Valldigna i hui mateix farem a Alboraia– vam celebrar a València la III edició del Dia Internacional de la Traducció, que té lloc el dia del decés de Jeroni d’Estridó, traductor de la Bíblia i patró dels professionals del món de la traducció, és a dir, hui 30 de setembre.

Per commemorar tal data, ací teniu el text –dedicat a les llengües escrites en alfabets no llatins– que Margarida Castells i jo mateixa hem preparat per reivindicar l’ofici de les persones dedicades arreu del món a la traducció de textos de tota mena i demanem, als editors i als professionals de la comunicació, i a la resta de la societat, que s’impliquen activament en el propòsit de fer visible la seua feina.
 

Il·lustració manuscrit Calila i Dimna persa

Diu així:

“La varietat de llengües del món que habitem ha tingut també el seu reflex en la varietat dels sistemes d’escriptura. A totes i a tots ens fascina contemplar un text escrit en ideogrames xinesos, en alifat àrab clàssic o en caràcters cuneïformes mesopotàmics, encara que en siguem analfabets..., perquè, al costat dels efectes pràctics, la invenció de l’escriptura també va introduir l’apreciació del valor estètic dels símbols gràfics i de l’art de la cal·ligrafia.

El nostre alfabet actual, com és sabut, prové del llatí clàssic. Però potser no és tan conegut que els romans no feren res més que adaptar les lletres de l’alfabet grec; el qual, al seu torn, deriva del fenici, de la cultura d’aquells antics habitants de les costes de l’orient de la Mediterrània que, de fet, són considerats els creadors del sistema d’escriptura que anomenem “alfabet”; és a dir, representar un so per mitjà d’un símbol o lletra. Abans, hom escrivia sobretot emprant ideogrames o sil·labaris, per exemple.
 

Llibreria de vell, Atenes

El català, fill del llatí, es va desenvolupar quan l’alfabet que dugueren els romans a la península Ibèrica ja s’havia imposat i, és clar, l’escrivim en caràcter llatins, encara que no ha sigut així sempre. Durant molts anys, des del segle VIII i fins al XVII, concretament en aquestes terres, el llatí arromançat convisqué amb l’àrab, el berber i l’hebreu. I, fruit de tan llarga coexistència, trobem documents –escrits en caràcters àrabs o hebreus– que parlen en valencià o que contenen un bon nombre de paraules en aquesta variant de la llengua. Així és, els anomenats ‘moriscos’ –els musulmans batejats per força a partir del segle XVI– conservaren durant molt de temps el seu dialecte àrab andalusí, sí; però també utilitzaren correntment la llengua romànica parlada al territori en qüestió, i de vegades l’escrivien en alfabet àrab.


Botiga d'espècies, Alep

I, quant a la resta del mon, és bo recordar que, malgrat la globalització actual, hi ha molta gent que escriu en alfabets diferents al llatí, i això és una sort i una riquesa que cal preservar, perquè els alfabets són l’expressió gràfica de la diversitat humana i embelleixen el planeta. Moltes de les persones que ara tradueixen del xinés, del japonés, del rus, del sànscrit, del grec, del persa, de l’àrab o de l’hebreu, posem per cas, han fet l’esforç d’aprendre l’alfabet d’una o més d’aquestes llengües per poder transmetre’ns-en els textos, i els ho hem d’agrair.
 


 
Sistemes d'escriptura al món
 
 Ciríl·lic (alfabètic)
 Hangul
 Altres alfabets
 Aràbic (abjad)
 Altres abjads
 Devanagari (abugida)
 Altres abugides
 Sil·labaris
 Escriptura xinesa (logogràfica)

I ara, llegim i escoltem florilegis de paraules escrites originalment en alfabets diferents del nostre, i acostem-nos, així, a les belles lletres –mai millor dit– d’altres llengües i parles d’arreu del món.”

¡GRÀCIES!, Eva Dénia & Merxe Martínez, L’Ajunt de la Bóta, Quim Sanç, Carraixet, Associació de Veïns La Valldigna, Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Tavernes de la Valldigna, Intersindical Valenciana, Voluntariat pel Valencià-Escola Valenciana, Societat Coral El Micalet, Cor Lleonard Giner, Associació de Veïns Centre Històric d’Alboraia, EPA i Taller de Teatre d’Alboraia, i Ajuntament d’Alboraia. I ¡FINS L’ANY QUE VE!
 
Si voleu celebrar el Dia Internacional de la Traducció amb nosaltres, acudiu hui divendres 30 de setembre,  a les 20.00 hores al Centre El Portalet d’Alboraia, dedicat a la cançó traduïda, i en cantarem unes quantes amb Carraixet.
 

IV DIT A LA VALLDIGNA, amb l'Ajunt de la Bóta "La vida és bella"

 
IV DIA DE LA TRADUCCIÓ A LA VALLDIGNA, "Cabaret"


III DIT A LA CIUTAT DE VALÈNCIA, amb Quim Sanç "Torna a Sorrento"

 
III DIT A LA CIUTAT DE VALÈNCIA, "Atzura"
 


espai patrocinat per:



Lectures 1372 lectures   comentari Comenta-ho   Enviar article Envia
  • Meneame
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google


publicitat



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de La Veu del País Valencià es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
publicitat

Perfil

Encarna Sant-Celoni i Verger

Encarna Sant-Celoni i Verger logo rss

és poeta, novel•lista, narradora, traductora, i sòcia d'ACPV

més informació

Contactar amb l'autor/a

Arxiu




Recursos lingüístics