• La Veu del PV al Facebook
  • La Veu del PV al Twitter
  • La Veu del PV al Google +
  • RSS
  • contacte
Dilluns, 27 de març

La Veu del País Valencià

Ignasi Muñoz

publicitat

Dimarts, 8.1.2013 23h00

Un espectacle captivador


Comentaris 4 comentaris    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (3 vots)
carregant Carregant





Com s’explica, més enllà de la poca vergonya i la manca d’escrúpols, que Telefònica fitxe Eduardo Zaplana i Rodrigo Rato o Endesa requerisca els serveis d’Elena Salgado i que el govern espanyol empre la prerrogativa de gràcia per a indultar banquers defraudadors, polítics corruptes i policies torturadors?

El que més sorprén d’este tipus de decisions és que són immorals en un sentit molt primari, evident i quasi axiomàtic. No hi ha dilema possible, entre altres coses perquè els seus motius són palesament espuris, entre ells el suborn com a pagament de favors o amb la  perspectiva de contraprestacions, els interessos de casta, la satisfacció de xantatges més o menys explícits i, en definitiva, la reproducció d’un sistema injust on inductors, autors, executors i còmplices es protegeixen entre ells.

La valoració ètica de tot plegat no hauria de variar gens perquè estos fets es produïren en temps de bonança o en època de privacions. Però és obvi que quan ja la immensa majoria sent el calfred de la depressió a les seues carns, la indignació creix i cada abús de poder conegut es converteix en pedra d’escàndol. Així, la diferència entre la reacció davant del fitxatge de Zaplana i el de Rato, la percepció anterior i actual al voltant dels sous dels banquers, dels emoluments extres del diputats o l’opacitat prevaricadora dels contractes públics.

I tot i això, com si d’una llei natural es tractara, es continuen prenent les mateixes decisions, quasi sempre per individus que proclamen la necessitat de sacrificis i que demanen la confiança de la gent en el benentés que les privacions presents són una inversió per al benestar futur. Hi prediquen amb tot menys amb l’exemple i no els preocupa en absolut que acabem coneixent-los pels seus actes.

La distància entre el que diuen i el que fan és tan gran i la injustícia consegüent tan rotunda que qualsevol mortal es moriria de vergonya si fóra percebut com ho són ells. La doble moral no és patrimoni exclusiu dels poderosos, però els plebeus intentem que no se’ns note molt. El cinisme i la hipocresia són pecats que es paguen només quan es fan públics. Però ells els exhibeixen amb una naturalitat esbalaïdora. L’espectacle, no per desagradable, resulta menys captivador, com qualsevol representació de les deformitats i les abjeccions humanes.



espai patrocinat per:



Lectures 1167 lectures   comentari 4 comentaris   Enviar article Envia
  • Meneame
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google


publicitat



Comentaris

9 de gener 17.24h

Si som el que mengem, aquestos tipos s'han inflat a xoriç des de ben menuts.
I nosaltres de valerianes, pel que sembla.

Salut, Ignasi.

Natxo


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 de gener 16.51h

Així es diuen les coses, adjetivades i clares.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 de gener 12.14h

Felicitats en Ignasi, les coses cal nombrar-les pel seu nom.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 de gener 08.42h

El que resulta increïble és que ens limitem a ser espectadors de com se'ns riuen a la cara.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de La Veu del País Valencià es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
publicitat

Perfil

Ignasi Muñoz

Ignasi Muñoz logo rss

Periodista. Ha estat becari de TV3 al País Valencià i redactor d'Antena 3 a València

més informació

Arxiu




Recursos lingüístics