• La Veu del PV al Facebook
  • La Veu del PV al Twitter
  • La Veu del PV al Google +
  • RSS
  • contacte
Divendres, 31 de març

La Veu del País Valencià

Josep Franco

publicitat

Dilluns, 28.11.2016 00h00

Qui dia passa, any empeny - 28 de novembre


Comentaris Un comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (8 vots)
carregant Carregant


Imatge: escriptors.cat




Etiquetes
Josep Franco
Tal dia com hui de l’any 1947 va morir a València, en el més estricte dels anonimats, Miquel Duran i Tortajada, que havia nascut a la mateixa ciutat el dia 20 d’agost de 1883, l’any que els experts consideren la data de naixement de la Renaixença. Periodista, poeta, dramaturg i, sobretot, activista polític quan les circumstàncies històriques ho exigien, sempre va signar els seus escrits amb l’afegit de València, un homenatge a la terra on va nàixer.
 
Jove encara, però amb experiència en la direcció de publicacions periòdiques, Miquel Duran de València es va traslladar a Sabadell l’any 1910, on va fundar el Diari de Sabadell, que va dirigir durant sis anys, sense deixar de col·laborar en publicacions de Madrid, Barcelona i València. Entre 1919 i 1920 va passar uns mesos d’exili a París, però tornà aviat a Barcelona, on va continuar amb els seus treballs de divulgació, com ara les traduccions al valencià de les novel·les de Blasco Ibáñez La barraca i Flor de maig. Després va tornar a València, ja amb la fugaç República en marxa, on va fundar una revista imprescindible: La República de les Lletres, en la qual col·laboraren els intel·lectuals i artistes més significatius de la dècada dels trenta, com ara Carles Salvador o els pintors Renau i Ballester.
 
A més de nombrosos articles, signats o anònims, Miquel Duran de València va escriure una quantitat notable de poemes, recollits en llibres com Cordes vibrants, Himnes i poemes, Cançons valencianes i, sobretot, Guerra, Victòria, Demà, un llibre en el qual posava de manifest la seua ideologia antifeixista, la seua passió pel País Valencià i la seua sensualitat, en un estil clarament modernista, amb versos llargs, una mètrica inusual per aquell temps i unes rimes que resultaven innovadores sovint: “En el tràgic lament de la gent sense pa / i el puny en l’aire del proletari, / sospirs adolorits, clams de justícia”... També va escriure i estrenar algunes comèdies, en col·laboració amb el seu germà Enric, que van ser representades però no es publicaren en forma de llibre i han quedat, per tant, disperses en arxius i biblioteques.
 
Home elegant i sobri, de mirada serena i posat respectable, sempre amb barret i sovint amb corbata de llaç, Miquel Duran de València mai no va defugir el compromís social i es declarà “l’enamorat d’un ideal sublim” en aquell context històric ple d’esperances que la guerra, primer, i la dictadura, després, reduïren a cendres. Va formar part d’una generació transcendental per a la història valenciana contemporània perquè les seues aportacions literàries van resultar crucials per consolidar el valencià com una llengua capaç de vehicular, sense por ni complexos, la cultura, el pensament i les inquietuds socials i polítiques dels valencians.
 
El dia 28 de novembre de 1947, quan Miquel Duran de València va morir, a la ciutat que havia convertit en el centre de la seua vida, no va rebre homenatges ni se li va dedicar un segon de silenci. Només Las Provincias, el diari on, com Estellés i tants d’altres, havia col·laborat durant anys, li va dedicar un breu record, sense esmentar ni la seua obra ni la relació que l’havia unit al diari. Ara tenim l’ocasió de fer-li una miqueta de justícia, llegint algun dels seus poemes o compartint amb ell aquell anhel sublim que era el País Valencià i la seua gent. 

Josep Franco


espai patrocinat per:



Lectures 599 lectures   comentari Un comentari   Enviar article Envia
  • Meneame
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google


publicitat



Comentaris

28 de novembre 23.03h

Gràcies mestre per recordar-nos la figura de Miquel Duran de Valencia.
La institució Alfons El Magnànim va editar un llibre de la seua "Obra poètica", dins la col·lecció "Biblioteca d'autors Valencians". Hi podem trobar, entre molts altres, un poema que recorde haver llegit en la premsa valenciana fa molts molts anys, en un article que li varen dedicar en, segurament, el Levante. Una poesia que parla de bombardejos durant la Guerra Civil, i que diu així:

"...
La gent contempla el punyen... Continuar llegint


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de La Veu del País Valencià es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
publicitat

Perfil

Arxiu




Recursos lingüístics