• La Veu del PV al Facebook
  • La Veu del PV al Twitter
  • La Veu del PV al Google +
  • RSS
  • contacte
Divendres, 24 de març

La Veu del País Valencià

Josep Manel Vidal

publicitat

Dimecres, 28.12.2016 00h00

Capgirar la història


Comentaris 2 comentaris    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (2 vots)
carregant Carregant


Gettyimages - Edèn




Al llibre del Gènesi, el primer de tots els que conté la Bíblia, es pot llegir que l’ésser suprem, després de creats els dos primers humans amb una imatge aproximada del que ell era també, els fa una advertència respecte del lloc on els deixa per exercir aquell viure que els ha inspirat i on poden gaudir-ne de tot. Aquell verger exuberant i abundós, patrimoni del seu gest de clemència, els pertany. Llevat, això sí, d’aquell pomer de fulles lluentes de rosada, coronat de refilets de llum que espurnegen a la mirada. D’aquell arbre no n’han de fer res.

Per la saba de les seues branques discorre tota la saviesa de l’univers, la veritat que converteix les petiteses en motiu d’adoració i la humanitat més carnal en gloriosa divinitat. I, per què bescanviar el goig que els ofereix aquell parc temàtic de l’hedonisme més pur per la complicada revelació d’un altre destí alternatiu? Amb el gest senzill d’allargar el braç poden prendre el que desitgen. I ells troben que no hi ha res més gran en aquell món que tota aquella explosió de vida llaurada únicament per fer, del plaer de l’existència, l’objecte més important.

De fet, l’home, troba que cada partícula del seu cos recent no ha de fer una altra cosa que respondre als estímuls primaris dels colors i dels sabors, i es lliura a una orgia de tasts i provatures. Barreja el fang de la seua humanitat primigènia entre aquell caos de riquesa creativa. S’enfita d’experiències fins que, de sobte, pren consciència que és sol lliurant-se a aquella despesa d'estremiments i que la seua companya no el segueix, l’ha abandonat en la seua aventura de joia. Refà el camí fins on creu haver-la perduda i, terroritzat, la descobreix asseguda a l’ombra de l’arbre prohibit, amb una poma a la mà i una barreja d’indecisió i curiositat en la mirada.

Acovardit per les conseqüències, ordeix una perfecta trama que capgire la situació al seu favor. Així, Eva no passarà a la història com la dona agosarada i transgressora que era. I ell, Adam, tampoc ho farà com l’home poruc i delator que en realitat va arribar a ser.


 


espai patrocinat per:



Lectures 738 lectures   comentari 2 comentaris   Enviar article Envia
  • Meneame
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google


publicitat



Comentaris

29 de desembre 00.33h

#1 Gràcies!


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de desembre 09.58h

Un plaer llegir-te Josep Manel


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de La Veu del País Valencià es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
publicitat

Perfil

Arxiu




Recursos lingüístics