• La Veu del PV al Facebook
  • La Veu del PV al Twitter
  • La Veu del PV al Google +
  • RSS
  • contacte
Divendres, 24 de març

La Veu del País Valencià

Josep Manel Vidal

publicitat

Dimarts, 17.1.2017 00h00

Incoherències


Comentaris Comenta-ho    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (3 vots)
carregant Carregant


Gettyimages - Pensador




El perill de certes reflexions com la que jo encete ara és la generalització a partir d’un supòsit concret. Però de vegades m’he trobat coincidint —en llocs fins i tot que us semblarien insòlits per a l’exhibició de determinades proclames—, amb persones de conviccions abrandades que saliven més del compte quan parlen de l’avortament. El seu bagatge ideològic els situa clarament i incondicional en contra, mentre intenten augmentar el pes específic de la seua argumentació amb paraules com “assassinat”, “homicidi legalitzat”, i altres perles que, a l’alçada d’aquesta entrada, ja tots us haureu imaginat.
 
El que em sembla francament curiós és que aquestes mateixes persones, entrada la conversa en matèria, no dubten en resoldre els conflictes de la feina o de caire personals, de maneres ben expeditives, sense que els tremole la sensibilitat de les seues conviccions. No se n’amaguen de glorificar, per exemple, els mètodes disciplinaris a l’escola del franquisme per tal d’acabar de colp (mai millor dit) amb els “defectuosos” que ara miren d’amagar (diuen) rere els qualificatius que valoren els seus diferents graus de discapacitat d’aprenentatge, i que endarrereixen les ànsies d’acabar homogèniament un programa curricular pensat —en el seu cas—sense concretar diversitats.
 
També els he escoltat defensar la pena de mort per a “certs casos” —en el súmmum de la contradicció—, perquè és l’única manera de tallar de soca-rel el càncer de tanta violència i inseguretat al carrer. Ja no entrarem amb les solucions que exposen sobre la immigració ni el que pensen sobre la igualtat entre homes i dones ni el que farien amb la democràcia que, al seu parer, no causa més que problemes i mals de cap. Em faig creus en pensar com acceptarien ells finalment (i gestionarien posteriorment) la naixença de criatures generades en experiències diguem-ne espatllades.
 
Ja he dit al principi que les troballes concretes no poden generalitzar-se. De ben segur que hi haurà qui, des de la tolerància i la sensibilitat més exquisida, seran capaços de posar damunt la taula fets que permeten la discussió asserenada i la reflexió. Però ho vinc a comentar perquè em desconcerta, si més no, la resta d’apunts que en fan dels seus principis sobre les “lleis naturals” i que casen tan malament amb aqueix “darwinisme” tavernari que incoherncia la defensa del viure per als que encara no hi són i ignora els qui ja tenim patint ben a prop.


 


espai patrocinat per:



Lectures 630 lectures   comentari Comenta-ho   Enviar article Envia
  • Meneame
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google


publicitat



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de La Veu del País Valencià es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
publicitat

Perfil

Arxiu




Recursos lingüístics