• La Veu del PV al Facebook
  • La Veu del PV al Twitter
  • La Veu del PV al Google +
  • RSS
  • contacte
Diumenge, 26 de març

La Veu del País Valencià

Josep Miquel Bausset

publicitat

Dijous, 2.2.2017 00h00

Han d’emmudir les campanes?


Comentaris 3 comentaris    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (3 vots)
carregant Carregant



No és la primera vegada que apareix com a notícia el toc de les campanes. O més aviat, el fet de prohibir tocar les campanes. Ara ha estat a la ciutat de València, concretament a la parròquia de Sant Nicolau i també a la dels Sants Joans i a l’església dels Escolapis, al carrer Carnissers també del Cap i Casal, però n’hi ha hagut altres casos. Fa unes mesos també hi hagué la mateixa polèmica a Girona, pel toc de les campanes de la catedral. I és que els propietaris d’un hotel, a prop de la Seu gironina, es queixaren perquè als clients els molestava el toc de les campanes. Afortunadament l’Ajuntament de Girona, l’abril de l’any passat, va defensar la protecció del toc de les campanes com a Bé d’Interès Local.
Trobe fora de lloc que el so de les campanes, tan tradicional a la nostra terra, puga prohibir-se, perquè siguen molestes, com si es tractara d’un soroll infernal, quan des de sempre han acompanyat la vida dels ciutadans, anunciant la festa i el dol (si el qui havia mort era un home, una dona o un albat) alertant del foc, el toc de sometent o bé alertant de qualsevol altre perill. Cal recordar que d’entre d’altres, hi havia els tradicionals tocs de bateig, combregar, de missa de l’alba o de completes.
 

Campaners de la Catedral de Valencia
 
Arribar a prohibir el toc de les campanes, amb un argument tan poc consistent com és la contaminació acústica, és tan irracional com prohibir el cant del gall a les alqueries i a les cases de camp. I això no és cap fantasia. Ha estat notícia també, que gent que ha anat a passar un cap de setmana a una casa rural, s’ha queixat del cant del gall perquè els despertaven o de que les vaques mugien. I fins i tot hi ha hagut algú que ha protestat per la pudor del fem, natural per altra part, que hi ha en l’entorn rural.
 

El campanar de l'Alcúdia

Crec que és un despropòsit que s’arribe a prohibir el toc de les campanes, ara que en alguns pobles s’ha recuperat el seu toc manual. I és que el so de les campanes, anunciant diversos esdeveniment, forma part de la nostra cultura i de les nostres tradicions, que una societat normal hauria de preservar i de transmetre a les generacions futures.

Consideraria normal que es prohibiren les campanes si el volteig tinguera lloc a les 12 de la nit o a les 3 de la matinada. Però que toquen les campanes a les 8 del matí, per anunciar la missa matutina, o a l’àngelus, a les 12 del migdia, o el toc de difunts a les 4 de la vesprada per convocar un enterrament, ho considere normal i gens molest. O fins i tot el toc de les hores i els quarts, sempre i quant no siga un oc estrident.

Algú s’atreviria a prohibir la traca a l’eixida d’un casament, o el castell de focs artificials al final de la processó? Crec que abans, molt abans, de prohibir que les campanes toquen, s’hauria de prohibir el soroll de les motos o dels qui sense cap mirament pels veïns, van cridant pels carrers a les 2 de la matinada. 
 

El Micalet

Com deia Francesc Llop, de l’Associació de Campaners, (Levante 30 de gener) cal un diàleg que faça possible el merescut descans dels ciutadans i alhora la protecció del nostre Patrimoni.

Per altra part, i ben encertadament, el bon amic Sergi Durbà escrivia el 28 de novembre de 2011: “Els campanars formen part del nostre entorn. No és qüestió de ser catòlic o no. Els campanars han anunciat, al llarg del temps, altres aspectes gens menyspreables: vida, identitat, personalitat, pau”. Per això l’amic Durbà afegia també: “Sentiu les campanes? Ja m’ho direu. Si la resposta és afirmativa, podreu descansar en pau, el vostre entorn encara batega. Amén”.

Com m’ha dit el bon amic Josep Vicent, d’Eslida, “a un campaner, a un enamorat de les campanes, aquestes coses li dolen”. El meu amic encara afegia un comentari amb molt de sentit comú: “ara, el pitjor, la indiferència de la gent”, que, desgraciadament, a vegades calla i es conforma amb el que diuen les autoritats, quan hauria de defensar el nostre patrimoni cultural i denunciar mesures arbitràries i del tot absurdes, com és la prohibició de tocar les campanes.    
 
 
Campaners d'Albaida

Per això felicite els diversos portals presents a la xarxa que promouen i defensen la cultura i el patrimoni campaner, com és la colladecampaners.es d’Ontinyent o també, entre d’altres, la Carlet, Bétera, Atzeneta, Albaida, Alberic, Massanassa, Sagra o la de la catedral de València, integrades en la Federació Valenciana de Campaners, per la seua tasca de divulgació i estudi d’aquesta tradició tan nostra com són les campanes.

Quan la Generalitat del País Valencià va declarar el toc manual de les campanes, Bé d’Interès Cultural Immaterial, seria absurd ara, prohibir aquesta tradició tan nostra, com ben encertadament deia el bon amic Alfons  Llorenç en el seu article al Levante de l’1 de febrer.



espai patrocinat per:



Lectures 1565 lectures   comentari 3 comentaris   Enviar article Envia
  • Meneame
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google


publicitat



Comentaris

2 de febrer 21.24h

Gràcies monjo Bausset per les teues bones reflexions sobre el toc de les campanes ... molt instructives.

Al remat, siguem clars:

"Les campanes no són el problema de València i molt menys de la Ciutat Vella. Ni tan sols de la contaminació acústica (volen que en parlem?). Les campanes i els seus tocs, dialogant, cal regular-los, no prescindir. Són bens d´interès cultural immaterial del nostre poble, del poble, no dels rectors. Tancant la boca a les campanes perdem cultura. I no guanyem ... Continuar llegint


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 de febrer 15.35h

Venim d´on venim i el problema es que l´esglesia dominava tots els àmbits socials. Quan no hi havien rellotges, que el campanari tocara les hores era un servei valorat, pero en estos temps que els ciutadans tinguen que escoltar si es l´hora de l´Àngelus o a saber que, em pareix fora de contexte. Tant les campanes com la crida dels musulmans, son una forma en la que els que tenen el poder li recorden als seus esclaus qui es el que mana en eixe poble. I no digues res per que es paraula de D... Continuar llegint


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 13
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de febrer 20.05h

No caiguem en la hipocresia de demanar silenci absolut, quant la gent està engantxada a la tv, tablets, mobils... i tenen por del silenci que ens fa escoltar-nos primerament a nosaltres mateixos.
Tots tenim activades les alertes del wassap, però ens molesten el soroll de les campanes que ens anuncien i ens recorden un altra tipus d´Alerta més transcendental.
Campanes no calleu!!!!


Valora aquest comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de La Veu del País Valencià es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
publicitat

Perfil

Arxiu




Recursos lingüístics