• La Veu del PV al Facebook
  • La Veu del PV al Twitter
  • La Veu del PV al Google +
  • RSS
  • contacte
Dissabte, 25 de març

La Veu del País Valencià

Manel Alonso

publicitat

Dilluns, 6.3.2017 00h00

Ribelles


Comentaris Un comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (1 vot)
carregant Carregant


Foto: manelalonso.blogspot.com




 El 18 de març farà vint anys de la desaparició del poeta Josep Maria Ribelles Llobat. Ribelles fou un autor que en vida es va dedicar a escriure, a llegir, a conversar, a cantar, a estudiar i a donar classes privades de francés.

La seua obra és extensa i ha estat publicada majorment després de la seua mort. En vida va editar en valencià La mort als llavis (Edicions de la Guerra) i Senso (Editorial Camacuc) i un llibre en castellà, Penumbra del cuerpo que ilumina, un poemari referent entre els membres de la seua generació, editat a cura d’Eduard J. Verger.

L’any 1998, ja finat l’autor, s’editarien El rei de la vida i Kenosi, tots dos en l’Editorial Camacuc, tancant així el cicle de la seua obra escrita en valencià.

Ribelles fou un autor que va publicar sobretot en revistes literàries, com ara Zarza rosa, La factoría valenciana o Murice, i apareixia sovint en mostres i antologies de la poesia valenciana i espanyola del segle xx.

Després de la seua mort i a iniciativa de l’ajuntament del seu poble, que és també el meu, es començà a publicar la seua obra poètica en castellà.

En certs aspectes, Ribelles era un home de gustos una mica ancorats en el passat. Li agradava escriure i reescriure els seus poemes en ploma o en bolígraf de la marca Bic de punta fina. Així que, abans de morir, copia a mà un a un els seus poemaris, i ho féu en uns llibrets que d’una manera artesanal ell mateix havia fet. Escrigué amb lletra menuda i un cap de lletra en vermell tots els poemes que al llarg de la seua vida havia compost, datant-los tot seguit i assenyalant l’ordre en el qual volia, si arribava el cas, que es publicaren.

El març del 1999 l’Instituto de Estudios Modernistas de València, en la seua col·lecció Jaspepoesia i sota la direcció del poeta Pedro Gandía, publica el seu primer volum de Poesías completas, al que en anys successius li seguirien dos volums més fins que en octubre del 2002 és Brosquil Edicions qui pren el relleu i publica Obra completa IV, V i VI, de l’edició de les quals em vaig encarregar jo mateix. Durant aquells anys em passe l’estiu picant en un vell portàtil els poemes de Josep Maria Ribelles. Fou una tasca una mica feixuga, agreujada per la calor i el mal costum que aleshores tenia de treballar just després de dinar. De tant en tant m’havia d’aturar per acabar d’endevinar un mot, la qual cosa em convertí en un especialista en la cal·ligrafia de Ribelles. També va ser una faena que m’ajudà a entendre i a comprendre millor el poeta, i l’home amb qui durant tantes i tantes nits havia compartit l’entrepà de la conversa. Un home i una obra marcats per la seua orientació sexual, pel temps de la dictadura que li va tocar patir i viure, un individu dolgut, ferit pel rebuig que una part de la societat, homòfoba, li professava.

Un senyor culte, d’una immensa cultura poètica, amic dels mites clàssics mediterranis, però també del nord d’Europa i d’Àsia. Una persona sensual, liberal, alegre i descomplexada,  seriosa, molt seriosa quan es parlava de poesia.

L’any 2005 es va obrir un llarg parèntesi en la publicació de l’Obra completa, un parèntesi durant el qual han desaparegut els seus germans. Com a manegador de l’obra de Ribelles trobe a faltar especialment Pilar, la seua germana, una dona que va escriure narrativa i que participava en certàmens literaris. Una dona amb una gran personalitat.

Enguany l’ajuntament torna a moure fitxa i l’Editorial Neopàtria serà l’encarregada de publicar el volum VII de l’Obra completa.

De nou, però amb deu anys més i la vista cansada, estic picant a l’ordinador els poemes de Ribelles. En posar-me a treballar la sorpresa ha sigut que m’he trobat dos llibrets que havien d’haver aparegut entre Poesías completas III i Obra completa IV, i que restaren no sé per quina raó inèdits. En realitat, són proses, unes marcadament poètiques, altres són relats i, a pesar d’això, Josep Maria Ribelles deixà anotat que són poemes. Quina altra cosa podrien ser si Ribelles es va considerar sempre poeta. Allò que crea un poeta sempre és poesia. Ell no va voler en vida ser una altra cosa, fins i tot la seua enorme passió pel cant i la cançó restava en un segon terme.

Durant el mes d’abril es presentaran aquests poemes (proses) inèdits. Un volum que ara mateix estic acabant de picar mentre rememore la saviesa del seu autor i el gran amor que li tenia a la vida.


 


espai patrocinat per:



Lectures 1041 lectures   comentari Un comentari   Enviar article Envia
  • Meneame
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google


publicitat



Comentaris

7 de març 09.13h

Confie en que estareu assabentat de la mort,aquesta tardor passada del 2016 del seu germà l'adreditat metge pediatra Vicent Ribelles i Llobat, vei meu al c/ de Russafa, gran amic i home compromés en la llengua i cultura del nostre maltractat País Valencià. Saluts i salut
Rafel Sena


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de La Veu del País Valencià es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
publicitat

Perfil

Manel Alonso

Manel Alonso logo rss

Escriptor. Un home lliure d'un país que voldria lliure.

més informació

Contactar amb l'autor/a

Arxiu




Recursos lingüístics