• La Veu del PV al Facebook
  • La Veu del PV al Twitter
  • La Veu del PV al Google +
  • RSS
  • contacte
Dissabte, 25 de març

La Veu del País Valencià

Mari Carmen Sáez Lorente

publicitat

Dissabte, 4.3.2017 00h00

Batega el sud


Comentaris 3 comentaris    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vots)
carregant Carregant


El Xúquer passa pel terme de Millares




Etiquetes
Mari Carmen Sáez

El cel està blau, com sempre. Un ocell refila monòlegs arrecerat entre la fronda, empremta meridional. Ens fa reconciliar-nos amb el desfici fràgil de les aus. Vivim als balcons, signes esborrallats. Poblem els carrers, però no hi veiem res. Hem d’aprendre a observar, a copsar, a diluir-nos en la pena del proïsme. Tenim xiprers encarrellats a la mirada. Una aurora metàl·lica enarbora el diumenge, de seguida esdevindrà tardor que s’enyora de la solana. Hi ha el silenci, la boira, la ferocitat, la flaire d’una serralada. Hi ha el país al sud, la tarongina, la estupidesa humana. Hi ha els trens de rodalies. És la dona que bandereja sola, la dona que batega sola, el propòsit inútil d’escriure la llum. Per què tenim l’espurna que, hom diu, ens fa més humans, si no la sabem gestionar?

L’hivern no ha sigut generós de gaubança, ens ha plomejat figures de sal als hospitals. Quan els éssers de la nostra infantesa s’esvaeixen, el món esdevé una plaça balmada. Ara freturem l’esbatec austral, i ja comencem a esguardar cap a la besllum dels ametllers, de les alzines arrapades al terra. Mentre, contemplarem els rostres hermètics, famolencs de primavera, somiatruites d’abril. I de sobte, la poesia ja no és un acte solitari a la cambra interior. Hem d’acoblar-nos a la rotllana, al joc de les portes giratòries, a la indiferència. Sota el clavegueram se sent córrer l’aigua.

La nit en l’albada acomboia els vagons badívols amb migrades remors gansoneres. Heus ací la jove dels ulls d’atzabeja, li guspiregen com bocins de llàgrimes assenyades. La matinada al Jutjat Número Tres. Tot i que la secretària ha engegat el radiador, per què fa tant de fred? Se li esgarrifa la sang, clissa un raig de sol sobre la teulada que s’ataülla a l’altre costat de la finestra ovalada. Ens enyorem dels dies dominicals de la normalitat, quan encara érem uns tendres albats i desconeixíem els atestats del dolor. Una grisor glaçada li engrapa l’ossam, en un instant la vida li ha canviat. Un gest d’esma, i ara les circumstàncies són rierols que se li desborden. El sap al calabós, el procediment ha fet via i ja no el poden aturar.
 

Escoltem el caos de les converses per les voravies de la ciutat. El descontent de dos funcionaris de l’E.M.T.

—Estan molt preparats però no fan les coses amb coherència. D’ací a dos anys tornaran els altres.

Ens adonem que la gent s’indigna de valent per un carril bici que no els agrada, per un pomell de flors mal arranjat, per una parada d’autobús que no els acomoda, per un vestit poc convencional... i d’altres ximpleries, i tanmateix, perdonen i obliden ben aviat vint-i-cinc anys d’arrabassament, matusseria i corrupció .

Una mare que, sobrepassada, intenta acomodar dos nens petits a dins d’un vehicle, els esbronca amb desesperació.

Acoloqueu-se! Si no voleu que vos esclafe el cap.

Al carrer Xàtiva, uns turistes japonesos, esbalaïts, fotografien La Casa dels Caramels. Unes adolescents rialleres hi passegen i esventen petits fragments de vida.

—Vaig anar amb ma mare a parlar amb el del banc. Nosaltres esperàvem una xica, i quan vàrem vore aquell director que semblava un model de catàleg, ens quedàrem boves. Quan ens n’ anàrem carregades de paperassa va i en seguideta li dic. “Mare, no he entès ni una fava del que ha dit”. “Jo tampoc, filla. Com se pot ser tan guapo?” Si l’haguéreu vist! Ell parlava i parlava, senyor, quina veu! I nosaltres com qui sent ploure, ni pestanyejàvem. Els ulls clavats en aquella espècie d’estàtua grega.

El sud potser no guareix el trau, tot i així, el seu glatir abilla una levitat sanadora sobre el neguit, pot colrar la blancúria malaltissa dels ossos. Retornar-nos el somriure de l’infant que fórem. 



espai patrocinat per:



Lectures 3142 lectures   comentari 3 comentaris   Enviar article Envia
  • Meneame
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google


publicitat



Comentaris

4 de març 22.27h

Ahi es on hi ha q estar.... Entre la denuncia dels lladres bananers del Pp.. I la bellesa..... Bellissima descripcio.... Merci M. Carm...


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 de març 10.17h

Magistral, tot i que acoblar-nos al joc de portes giratòries no ho hem d'acceptar mai.
Un escrit mol bonic i ben construït.
Gràcies per endolcir-nos la vida.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 de març 09.28h

Mari Carme,

Preciós el què escrius, com sempre, però tinc un dubte.

En aquest país de desconeixedors de nostra llengua als nivells bàsics, ets segura que podran capir tot el què dius amb un llenguatge tan summament correcte, però, qui sap si massa enlairat per al comú dels lectors?

Jo estic encisat pel teu coneixement de la nostra llengua i la magnífica aplicació que d’ella fas als teus escrits, tot i que em sabria molt greu que qualcunes persones s’esglaiaren davant el fum de ... Continuar llegint


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de La Veu del País Valencià es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
publicitat

Perfil

Mari Carmen Sáez Lorente

Mari Carmen Sáez Lorente logo rss

Deixebla de la vida i de la nostra llengua

més informació

Contactar amb l'autor/a

Arxiu




Recursos lingüístics