• La Veu del PV al Facebook
  • La Veu del PV al Twitter
  • La Veu del PV al Google +
  • RSS
  • contacte
Dissabte, 25 de març

La Veu del País Valencià

Els relats de Maria Teresa Galan

publicitat

Dilluns, 16.1.2017 00h00

Pecats


Comentaris Comenta-ho    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (3 vots)
carregant Carregant


GettyImages




Etiquetes
Maria Teresa Galan
El segle XXI ha crescut en tots els sentits, s’ha transformat, per al bé i per al mal. És un segle ple de canvis, transformacions i naixements... Els PECATS CAPITALS  n’és un exemple, ara ja no en són 7: el nou pecat totpoderós és L’ESCRIPTURA.
 
PECATS
 
Sí, Ja sé que tota la culpa és meva, ja sóc grandeta;  i el més curiós és que cap amistat em va advertir d’aquesta addicció; només la meva mare em va dir: “Filla meva, has de parar, això no t’és bo”. No li vaig fer cas fins que vaig perdre la salut. No tenia gana, no dormia bé, estava sempre absent, parlava sola..., fins que una nit em vaig despertar cridant i movent-me convulsa, com si volgués treure’m de sobre alguna cosa. La meva mare entrà a l’habitació per assegurar-se que no passava res.
 
—Estic bé, mama. No em passa res, només és un malson.
 
Així s’anaren repetint cada dia aquelles baralles internes. Una nit vaig voler recordar què passava i vaig aconseguir prendre part en aquelles converses violentes:
 
—Jo sóc més que tu i que tots. No tinc límits. M’és igual que sigui un home, una dona o un animal. Em vaig apoderar de l’ànima d’aquella nena i vaig aconseguir que es “tirés” un capellà. M’agrada arrosegar-los pels instints més baixos. Ella no sabia què era la “luxúria”, però la sentia dins seu. No parava de tocar-se i de mirar-se; la libido la dominava.
 
 
—Calla! Jo sóc pitjor. Penseu amb el pobre Golafret, segons abans de “petar” encara es volia menjar un pastís: hahaha!!! Això és ser fidel a la Gola.
 
—Va, i jo que mato de misèria i de gana als qui més tenen, qui pot fer això? Només ho pot fer l’Avarícia, jo!
 
—Vinga, vinga...!  Això no és res. Pitjor és preferir morir-se que fer alguna cosa; que la casa se t’inundi de plats per terra i de deixalles..., i tot per “peresa”: això sí que té mèrit!!
 
—Desgraciats!!, no vull sentir-vos més o us abocaré tots els meus exabruptes i la ràbia que em brolla quan em fan bullir la sang. Ja sabeu que sóc capaç de qualsevol cosa, tites fredes! ―va respondre l’Ira.
 
—Oooh!! Jo vull ser més que vosaltres i faré tot el possible per ser-ho. Sí, ja sé que sóc l’Enveja, però què farien sense mi? L’Enveja et fa desitjar allò que té un altre..., sense mi no tindrien res.
 
—Vaaa!! pegueu-vos, mateu-vos. No m’interessa barrejar-me amb vosaltres, sou mesquins..., i no em titlleu de “Supèrbia” només per això.
 
—Eeep!! qui sou vosaltres que us creieu que sou els millors si només sou un “pecat”? No em coneixeu, sóc nou aquí. Sóc capaç de tot! El vostre Déu sóc jo; sóc foc i aigua, sóc aire i terra, sóc sol i lluna; sóc jo qui us ha creat i us puc destruir quan vulgui: sóc L’ESCRIPTURA!!!!
 
Un crit va sorgir de dins meu, amb força, gairebé horroritzada i em vaig despertar..., estava atrapada: escriure era la meva addicció!
 

 


espai patrocinat per:



Lectures 801 lectures   comentari Comenta-ho   Enviar article Envia
  • Meneame
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google


publicitat



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de La Veu del País Valencià es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
publicitat

Perfil

Arxiu




Recursos lingüístics