• La Veu del PV al Facebook
  • La Veu del PV al Twitter
  • La Veu del PV al Google +
  • RSS
  • contacte
Dissabte, 25 de març

La Veu del País Valencià

Els relats de Maria Teresa Galan

publicitat

Dissabte, 18.2.2017 00h00

Més que una àvia


Comentaris 4 comentaris    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (3 vots)
carregant Carregant


GettyImages - Àvia




Etiquetes
Maria Teresa Galan

Avui, el dia semblava que portava un mal presagi. El cel de color gris fosc semblava que s’havia de desplomar d’un moment a l’altre.

La tristesa inundava aquella estança petita, amb les cortines corregudes que evitaven veure l’exterior. Al mig de l’habitació hi havia un llit amb el capçal arrambat a la paret. Dues tauletes de nit feien de guardianes i custodiaven un petit  llum, un llibre, un got d’aigua i... un sobre.

Al llit, d’un blanc immaculat, una velleta, també d’un blanc impecable, descansava amb els ulls closos i l’aspecte tranquil, convivint amb la pau.

Dues cadires i dues noies joves contemplaven, amb la tristesa aferrada als ulls, com l’àvia es preparava per al gran viatge de la seva vida. El metge els havia dit que era cosa d’un parell de dies; al cor de la dona, ja no li quedava força per bategar.
 

L’àvia sempre havia estat una gran dona, això sí, una mica misteriosa. Ella sola havia pujat les dues nétes orfes, a causa d’un accident de cotxe, i havia vetllat per elles; s’havia imposat al dolor d’haver perdut la filla en l’accident i es proposà custodiar, com un gran tresor, aquelles dues nenes. Les seves nétes eren el seu “leitmotiv” de viure. Només una ombra enfosquia aquelles vides.

L’àvia, cada dia, rebia la visita d’una dona gran, amb la qual passava un parell d’hores tancada en aquella habitació. Quan la senyora Carme venia no volia que ningú la molestés.  Avui esperaven la seva visita, tenien una ordre molt concreta: donar-li un sobre que hi havia sobre la tauleta de nit.

Com cada dia, la senyora Carme arribà a la mateixa hora i entrà a l’habitació i les noies en sortiren; mitja hora més tard, se n’anà amb el sobre a la mà. La iaia va fer un sospir i també se n’anà.

L’endemà, la senyora Carme els donà un sobre amb documentació legal en el qual feia referència a l’origen de les nétes: l’àvia havia estat la mare de lloguer de la seva filla.
 


espai patrocinat per:



Lectures 546 lectures   comentari 4 comentaris   Enviar article Envia
  • Meneame
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google


publicitat



Comentaris

19 de febrer 18.55h

Els relats de la Mº Teresa Galan sempre traspuen un fons de densa humanitat


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de febrer 12.53h

Àvia????? La prem sa catalana diu iaia???


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de febrer 12.28h

Conte ben estructurat. Al món, però, hi ha moltes persones bones i que, anònimament, fan molta feina.
Ahir, sense anar més lluny, es va omplir una gran avinguda a Barcelona, demanant a un estat, l'estat Espanyol, que deixi de fer-se el sord i atengui les seves obligacions. No sé si ens en sortirem, però el
missatge ha estat clar i rotund. Si l'àvia ho hagués vist ens hauria donat la raó.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de febrer 10.48h

Un gran èxit, el teu..Èxit merescut aquest de la publicació dels teus contes... tan delicats i alhora tan contundents i suggeridors...FELICITATS...i..ENDAVANT...SEMPRE


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de La Veu del País Valencià es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
publicitat

Perfil

Arxiu




Recursos lingüístics