• La Veu del PV al Facebook
  • La Veu del PV al Twitter
  • La Veu del PV al Google +
  • RSS
  • contacte
Divendres, 24 de març

La Veu del País Valencià

Els relats de Maria Teresa Galan

publicitat

Dimarts, 28.2.2017 00h00

Reflexions: Amistat


Comentaris 4 comentaris    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (3 vots)
carregant Carregant


GettyImages - Amistat




Etiquetes
Maria Teresa Galan
Hi ha coses en la vida a les quals no paro de donar-los voltes. No sé si també et passa a tu. Per exemple: l’amistat. És una paraula que em penetra, és dolça i sense estridències; llisca suaument com si fos l’aigua d’un rierol, o com si ballés un vals... Quan hi penso, de vegades, fins i tot em dóna voltes el cap. Que n’és de complicada!, i malgrat tot me l’estimo: a-mis-tat; set lletres; comença amb a. La a és una vocal discreta, educada, oi? Amistat, amor, afecte... el començament d’un nou món interior.

És trist quan s’acaba una amistat, però de vegades, amb el temps, torna a restablir-se i torna l’alegria que s’havia perdut pel camí. A-le-gri-a, una altra paraula que comença amb a i que transmet felicitat i pau. També de vegades l’amistat es transforma en odi. A mi m’ha passat d’anar de l’amistat a l’odi. Depèn de l’època, de com em sento amb mi mateixa i amb el món, sóc més o menys transigent. La salut i la feina hi juguen un gran paper, també, fins i tot la família, i si tens o no parella.

M’imagino que no tots estan d’acord amb la meva teoria, però ja m'està bé; no tenim perquè pensar tots igual. Intercanviar impressions és un enriquiment personal. Havies pensat abans en l’amistat com a font de reflexió, d’introspecció?
Saps perfectament que tu i jo hem passat molt de temps gaudint d’una sòlida amistat, estava com hipnotitzada per tu, desitjava veure’t i no em feia res que em veiessis despullada, m’agradava que em descobrissis el cos; el teu i el meu junts, calcats l’un de l’altre. Ah, però també t’he odiat amb totes les meves forces. He volgut prescindir de tu, però en algun moment t’havia de veure perquè eres allà o et necessitava, i et posava mala cara i tu me la tornaves, sense compassió em retreies tots els meus defectes.

És curiós, només volem veure o sentir les coses agradables, i si la veritat és desagradable, no en volem saber res. Ho odiem, ens fereix..

Ara tornem a ser amics, tornem a tenir una bona amistat, no em fa res que em vegis tal com sóc, m’he aprimat molt i no sé si t’agrado més així, com m’agrado jo. Només voldria que el temps no passés perquè continués la nostra amistat i no em retraguessis els defectes. Que no hi haguessin aquestes malalties que et destrueixen. Et penses que jo no voldria ser jove sempre? Aturar el temps en el moment adequat? En el moment de més felicitat? I veure com reflecteixes aquesta felicitat...

No t’enfadis, tot tu estàs brut, no sempre els defectes són tots meus. T’hauré de passar aquell líquid que fa miracles, estimat Mirall.



espai patrocinat per:



Lectures 1077 lectures   comentari 4 comentaris   Enviar article Envia
  • Meneame
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google


publicitat



Comentaris

2 de març 14.53h

Una realitat molt ben expressada. L'autoestima, un tema difícil.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de març 13.42h

Em sembla que els comentaris anteriors estan molt lluny d'entendre el magnífic relat que ens ha regalat la Maria Teresa Galan. No fa referència a cap amistat més enllà de la autoamistat, l'autoestima. El mirall reflecteix la nostra imatge tal i com és, però sovint no com volem veure-la. Reconciliar-nos amb aquest " mirall" és el primer pas per acceptar els canvis que experimenta el nostre cos en el decurs de la vida. Sencill, oi? Doncs això, bon dia i bona lectura!


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de febrer 15.40h

La diferencia entre la familia i els amics es que els primers el toquen i els segons te'ls tries.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de febrer 01.52h

L'observador avisat s'haurà adonat que el rei dels Països Baixos s'ha buscat una dona ben rossa amb un suposat origen 'basc', per allò del sentiment de culpabilitat per la Fossa Atlàntica. Però que, per si de cas, la nova reina és 'basca' de l'Argentina, no fóra cas que la radioactivitat en la cadena tròfica del Cantàbric duguera els royals holandesos a freqüentar dofins en un futur no massa llunyà.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de La Veu del País Valencià es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
publicitat

Perfil

Arxiu




Recursos lingüístics