• La Veu del PV al Facebook
  • La Veu del PV al Twitter
  • La Veu del PV al Google +
  • RSS
  • contacte
Dilluns, 27 de març

La Veu del País Valencià

Opinió

publicitat

Dijous, 9.2.2017 00h00

Unes notes sobre la llengua de Jaume I, per Mercedes Núñez Mora


Comentaris 34 comentaris    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (11 vots)
carregant Carregant


 
Jaume I el Conqueridor va nàixer a Montpeller en 1208, fill de Pere II el Catòlic, rei d'Aragó, i María de Montpeller, de la qual heretaria el senyoriu del mateix nom. Quan va nàixer, el seu pare va repudiar la seua mare, no va conèixer el seu fill fins als dos anys i en aquell moment el va lliurar a la tutela de Simón de Monfort, romanent en Carcassone fins als sis anys, on aprendria a parlar com qualsevol xiquet de la seua edat.

En 1213 el seu pare va morir en la batalla de Muret, al costat de Toulouse, precisament enfrontant-se a Simón de Monfort, i un any més tard a instàncies del Papa, Jaume I va ser lliurat als templaris perquè l’educaren a Monzón, després de jurar la seua corona aragonesa a Lleida, que aleshores formava part del Regne d'Aragó, als sis anys.

Després de passar la seua infantesa entre Montepellier, Carcasone i Monzón, i de casar-se en primeres núpcies a Ágreda, no es té constància que trepitjara els comtats catalans fins a 1228, quan ja comptava amb 20 anys d'edat.

D'altra banda, Jaume I era illiteratus, és a dir que no sabia escriure, però malgrat açò és autor del Llibre dels Fets, que no l’escriu però el dicta, òbviament en la seua pròpia llengua. El Llibre dels Fets és la primera de les quatre grans cròniques en la qual s'arrepleguen les seues conquestes de Mallorca i València i la primera gran obra literària que es conserva escrita en la nostra llengua.

Jaume I va morir a Alzira en 1276 als 68 anys d'edat, per tant se suposa que l'obra estaria acabada en eixa data encara que el manuscrit més antic que es conserva és de 1343. L'obra narra tota la seua vida i les seues batalles, des de la seua infància en el sud de França a la seua mort a València, amb un llenguatge que ha sigut qualificat de viu i popular. La pregunta és..

En quina llengua està escrit el Llibre dels Fets?

Òbviament en la llengua del rei que el va dictar, fill d'un aragonès i d'una monpellerina als quals quasi no va conèixer, que ni va nàixer ni va créixer ni es va casar ni va morir a Catalunya. I tinguem també en compte quin seria el nivell cultural i lingüístic dels comtats catalans de l'època, començaments del segle XIII, quan el rei d'Aragó, el gran conqueridor, ni tan sols sabia escriure.
 
Més discutible és que en aqueix llibre de la dècada de 1270 l'autor real adapte el llenguatge dels seus relats a les varietats dels personatges que van apareixent, i que algun d'eixos personatges siguen mossàrabs valencians i que eixos mossàrabs valencians parlen molt semblant al rei conqueridor d'indubtable origen occità, no català.

El que és clar és que si el primer cronista en la nostra llengua era occità, Jaume I, el primer novel·lista era valencià, Joanot Martorell, i el primer poeta també era valencià, Ausiàs March, no té cap sentit anomenar a la nostra llengua "català". I no és una simple qüestió de nomenclatura, sinó de reconèixer el seu vertader origen i el seu desenvolupament.

Sense tenir en compte els noms, es comprèn que el nacionalisme català pretenga deixar en l'oblit la batalla de Muret de 1213, fonamental per a explicar l'expansió cap al sud de la corona occità-aragonesa i per tant les conquestes de Mallorca i València en 1229 i 1238, i renegue del Llibre dels Fets, que potser seria una de les obres mestres de la pretesa literatura "catalana": perquè els comtats catalans manquen de protagonisme i quan apareixen en l'obra de Jaume I és per a eixir molt malparats.

I per tant, també és lògic que durant quasi cinc-cents anys, des del seu naixement com a llengua escrita en el segle XIII fins que sorgeix el sentiment nacional català a la fi del segle XVII, la nostra llengua fóra coneguda internacionalment com occità, llemosí o valencià, mai català.

Mercedes Núñez Mora


espai patrocinat per:



Lectures 10805 lectures   comentari 34 comentaris   Enviar article Envia
  • Meneame
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google


publicitat



Comentaris

5 de març 14.43h

En el sud valencià tenim unes variants prou estranyes: eliminen la r final, fan harmonia vocàlica (fer o per e i a), convertir les o en u, un léxic arcaic (sullar, avear), i es molt diferentes al de muntanya alacantina i té prou treta en comú amb la zona catalana. I això que estem a l'altre extrem i toquem amb Múrcia.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de febrer 23.25h

Llegint l'article i alguns posts crec reconèixer el veritable problema, sent aquest de caire psicol·lògic i no lingüístic. I és que un simple acte d'observació mostra que hi ha MOLTA GENT QUE ESTÀ COM UNA XOTA !!

Per a la Sr. Mercedes Núñez Mora:

-no sé en quina llengua està escrit l'article de vosté però a mi em recorda a un català-valencià perfecte ... fins a tal punt que a qualsevol MILITANT del PP LI FARIA FÀSTIC DE BOSSAR

- aleshores, si el nom de la llengua és llem... Continuar llegint


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 de febrer 23.44h

Que pesadets... parlem el mateix idioma i "punto pelota"


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 de febrer 19.21h

Jo sóc de la costera i el parlar de xàtiva-aiacor-l´alcúdia de crespins, és diferencia del parlar de montesa, vallada-moixent que només están a uns escassos kilómetres (6 Km montesa) Quan ú de vallada parla, tot d'una se sap d'a on és.

ara bé, és el parlar valencià de la costera.
En les zones frontereres del nostre país valencià es dona que a Catalunya sud parlen valencianecs (això diuen els catalans) mentres que els valencians diem que a Vinaròs estàn acatalanats ... és no... Continuar llegint


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 de febrer 16.07h

rectificar és de savis, Fullana va repensar les coses, tb Teodor i d'altres, de totes maneres tenim l'AVL que és el nostre far i llum que guia als valencians i la llengua valenciana.

He trobat en esta web laveupv un texte magnífic d'un erudit escriptor català, espero que açò et servisca per a adonar-te'n de la realitat llinguistica que ens envolta. Trobo fabulós que parlen els catalans sobre la llengua comuna occitana.

"Al voltant del Pirineu i més lluny, escampant-se pels plans cap a... Continuar llegint


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 de febrer 15.54h

#28

per suposat que la llengua occitana ens unix a tots els parlars, valencià, català, mallorquí etc...


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 de febrer 12.03h

#25

Sr. Toni

No és cert això que diu vostè sobre les diferències dialectals que hi han entre les comarques valencianes de Els Ports,El Baix Maestrat, L´Alt Maestrat, i les catalanes de Montsià, Baix Ebre, parlen fonèticament i morfològicament , igual que les valencianes, perque a Morella , Sant Mateu, Vinaròs, diuen, aquí, parlo , penso , ploro , seguixo , construixo , Pere, mare,- i no com al català occidental ´´Mara, Para``, anave, menjave, plorave, ,etc, com ho fan a... Continuar llegint


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 de febrer 09.16h

Mentre aneu fent el ridícul, buscant l'esglaó perdut, amagat baix d'un cudol a la Garrofera de Guadassuar, jo duc dos anys vivint a Sant Cugat més ample que llarg, parlant i escrivint un valencià de La Safor que no se'l bota un gitano.

I mentre, a Madrid els guardians de l'expoli, orgasmant amb l'espectacle.


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 de febrer 06.27h

Es curiós com en els articles d'aquesta corda blavenciana, s'oblida -de manera molt convenient- fer cap referencia a la "Casa de Barcelona" i s'utilitzen unes separacions territorials totalment impermeables.
Per cert, AQUÍ, a Vinaròs estem pensant en la viabilitat d'utilitzar l'angles com a "lingua franca" per entendrens amb els canareus i els falduts.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 de febrer 05.50h

#24

Jo no pose sinó un escrit de P. Fullana, erudit, gramàtic, coneixedor del llatí i grec, doctor en filologia, o vols tu sabre més qu'ell xè?

i per favor, jo sóc d'ací (alguns d'esta contornada, no tots diuen, aqui) en peníscola ja diuen aqui. Els llocs fronteres tenen moltes similituds. L'occità que parlen en la vall d'Aràn és practicament català, o al revés, el català que parlen a la vall és occità. de totes maneres aviat te n'adones d'un d'alcalà i un altre de la Sén... Continuar llegint


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3
-
4 >




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de La Veu del País Valencià es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
publicitat

Perfil

Arxiu




Recursos lingüístics