• La Veu del PV al Facebook
  • La Veu del PV al Twitter
  • La Veu del PV al Google +
  • RSS
  • contacte
Dilluns, 27 de març

La Veu del País Valencià

Opinió

publicitat

Dimarts, 21.3.2017 00h00

Magdalena, festa plena?, per Pau Fabregat


Comentaris Comenta-ho    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vots)
carregant Carregant





Hola de nou!

Avui m'he alçat inspirat! Per això vull compartir amb tots vosaltres una reflexió. Una reflexió, tanmateix, fonamentada amb fets. Després que cada u que extraga les seues conclusions.

Les festes de la Magdalena a Castelló de la Plana, declarades d'interés turístic internacional, han vingut precedides de dos incidents polèmics.

A enumerar:
  1. La polèmica per la no-participació del Messó del Vi de la IGP Vins de Castelló. Ara feliçment resolta per la implicació d'una gaiata. Sobre la qüestió només vos diré que mireu d'una banda l'article del company Xavier Ginés, i el de la regidora de festes, Sara Usó. Sense aprofundir en detall, només diré que el Messó del Vi de la IGP s'havia fet durant estos últims 4 anys un lloc en les festes, amb un producte de la terra que genera valor i benefici als nostres cellers, en un ambient sa, un entorn net, i on pots gaudir de l'experiència de tastar el vi de la terra servit i explicat pels mateixos cellers; tot això que dic dista molt, i en tots els sentits, del que per desgràcia s'havia convertit el Messó del Vi durant anys recents, en un alcoholòdrom. També entenc el posicionament de l'Ajuntament, que en tot procediment d'adjudicació ha de primar el criteri econòmic per damunt de tot altre, per a evitar impugnacions que podrien ser un greu contratemps en l'organització de les festes. Tot i això, sincerament crec que en la qüestió també subjau un component de falta de sensibilitat amb els cellers de Castelló. Falta d'entesa. Diàleg. Castelló de la Plana, la capital, tirant pel dret sense mirar el rerepaís. Una altra vegada més.
  2. Esta altra polèmica, per la volada que ha adquirit, mereix captar tota la nostra atenció des del Maestrat. Pablo Sebastiá va escriure un article al Mediterráneo de títol Magdalena Festa Plena en el qual explica de manera gens afortunada l'incivisme a les festes, apuntant a la gent dels pobles. Si bé és cert, que posteriorment va demanar disculpes, ací, la veritat és que el seu article inicial ja havia fet fortuna a les xarxes, viralitzant-se ràpidament amb tot tipus de comentaris contraris. Fins i tot, va haver de contestar un alcalde del Maestrat, Santiago Agustina, com a alcalde d'Atzeneta del Maestrat (imatge adjunta, curiosament no està l'enllaç al web) en una mostra més que evident del malestar que les paraules de Pablo han generat entre la gent de poble.

 
I des del Maestrat què en podem extraure de tot això? Quina lliçó n'obtenim?
  1. Que Castelló de la Plana, la capital, és una ciutat que des de sempre ha viscut tancada en si mateixa. No ha sabut exercir la capitalitat que li ha atorgat l'organització administrativa centralista, i com a metròpoli no ha sabut gestionar la seua província.
  2. Que la gent de poble històricament ha sigut objecte de comentaris entre la gent de Castelló de la Plana «els que aparcaven el cotxe més amunt de la via de tren». L'article de Pablo n'és una mostra (per més que s'hi haja retractat).
  3. Que Castelló de la Plana és un ciutat d'origen agrícola, de poble, i sinó només cal recordar «l'orgull de genealogia» de Pasqual i Tirado. Cal tindre-ho en compte tot això sempre, no només durant 9 dies a l'any.
  4. Que el periòdic Mediterráneo és un mitjà polèmic que per a res ajuda amb la seua línia editorial, ni a fer capitalitat des de Castelló de la Plana, ni a fer comarca des dels pobles. I a qui ajuda? Responeu-vos-ho.
  5. Que a la gent del Maestrat ens aboquen contínuament a fer les gestions a la capital. Tot està dissenyat cap a la capital: les autovies, infraestructures, els estudis, l'administració, la sanitat, etc. Ens expulsen amablement dels nostres pobles a fer vida a la capital, quan la capital no sempre acull de la millor manera la gent de poble. Forasters.
  6. Ja va sent hora que el Maestrat actue com un subjecte, amb PLENA consciència, amb sentiment de pertanyença al territori, i reivindicatiu, amb voluntat col·lectiva. Ens hem de coordinar des de tots els àmbits: cultural, social, econòmic, etc. Estes actituds capitalines ens han de reforçar en la nostra voluntat d'existir. Només si ens creiem el Maestrat, i actuem en conseqüència, el futur serà nostre.
     
Bones festes a la gent del Maestrat que des de sempre baixa a la Magdalena a fer FESTA!

Pau Fabregat Beltran
 


espai patrocinat per:



Lectures 3052 lectures   comentari Comenta-ho   Enviar article Envia
  • Meneame
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google


publicitat



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de La Veu del País Valencià es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
publicitat

Perfil

Arxiu




Recursos lingüístics