• La Veu del PV al Facebook
  • La Veu del PV al Twitter
  • La Veu del PV al Google +
  • RSS
  • contacte
Diumenge, 26 de març

La Veu del País Valencià

Racó AMIC

publicitat

Divendres, 3.2.2017 00h00

ANC – Fem futur: L’Espanya de ferro


Comentaris 3 comentaris    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vots)
carregant Carregant


Agustí Alcoberro




Etiquetes
AMIC
Per Agustí Alcoberro / ANC / AMIC

Agustí Alcoberro, professor d’Història Moderna a la Universitat de Barcelona
 
Els problemes d’infraestructures que arrosseguem avui tenen un precedent altament alliçonador: la construcció de la xarxa ferroviària espanyola a mitjan segle XIX. Com és sabut, la primera línia de trens peninsular va comunicar Barcelona i Mataró el 1848. Era d’iniciativa privada, i va resultar un negoci rodó. El 1855, però, unes Corts de majoria progressista van aprovar la llei de ferrocarrils. La llei va permetre multiplicar en pocs anys la xarxa ferroviària peninsular: si anteriorment el ferrocarril tot just disposava d’uns 500 quilòmetres de via, deu anys després, el 1855, n’havia assolit prop de 5.000.

Aquest enorme esforç es va finançar amb diner públic, mitjançant la desamortització dels béns i terres dels ajuntaments, cosa que va disminuir la capacitat de finançament dels municipis i va augmentar arreu les desigualtats socials. Però la planificació de la xarxa de ferrocarrils va obeir a un estricte plantejament ideològic. Es tractava de vertebrar els territoris hispànics, tot dibuixant una xarxa radial que tenia el seu punt de sortida i d’arribada a Madrid. El ferrocarril havia de ser, en primer lloc, un instrument de creació de la nació espanyola. Subsidiàriament, havia de construir també el mercat espanyol, ja que fins aleshores l’economia les àrees litorals s’articulava mitjançant el comerç naval amb altres països, i absolutament d’esquenes al centre peninsular.

Els condicionants polítics i ideològics van marcar la legislació aprovada per les Corts espanyoles i la seva aplicació. La llei va finançar la construcció de via fèrria, a tant el quilòmetre, la qual cosa va estimular la creació de noves vies d’escàs o nul interès comercial –i especialment allí on les característiques del relleu ho feien més fàcil. Ben aviat, la xarxa radial construïda per tota la Meseta va resultar un absolut fiasco. Un gran nombre de línies travessaven àmplies extensions absolutament buides i comunicaven ciutats poc poblades, en llargues jornades que només acabaven a Madrid, la capital de l’Estat que gestava la nació espanyola.

Per això el negoci que havia estat la construcció, subvencionada pel govern, va esdevenir fracàs a mesura que les línies es van posar en funcionament. Només el ferrocarril del Mediterrani, construït amb grans dificultats, i la nul·la implicació de l’estat, entre Alacant i Girona, va esdevenir un espai d’intercanvi humà i de mercaderies econòmicament i socialment positiu. Cal remarcar, a més, que la legislació espanyola va optar per un ample de via diferent del francès, cosa que a la pràctica impossibilitava la connexió dels nostres trens amb Europa.

Però l’enorme despropòsit que va suposar aquella empresa va tenir també repercussions polítiques per als seus mateixos instigadors. El fracàs de les companyies ferroviàries en iniciar-ne la seva comercialització va provocar la crisi financera de 1866 i, amb ella, la fallida del sistema bancari i de la borsa i el tancament d’un gran nombre d’entitats de crèdit. La construcció de noves vies també es va aturar sobtadament durant un llarg període. De cop i volta s’acabava la “febre d’or”.

I tot seguit es va produir la liquidació del règim polític dels Borbons. La Revolució Gloriosa de 1868 va obligar a fugir la reina Isabel II i va donar pas a les primeres eleccions constituents democràtiques. Cinc anys després, el 1873, es proclamava la Primera República.

Tot això, més o menys, els deu sonar. Precedent històric o previsió de futur?



espai patrocinat per:



Lectures 784 lectures   comentari 3 comentaris   Enviar article Envia
  • Meneame
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google


publicitat



Comentaris

3 de febrer 16.30h

TOTS ELS DESFICACIS ACTUALS, SÓN DONCS, CONNATURALS, ALS FERVENTS NACIONALISTES ESPANYOLS PRENYATS DE CRIMINAL PROTÈRVIA, EL BOICOT AL CORREDOR MEDITERRANI, ÉS LA LÒGICA DE MENTS D'IDIÒCIA, PERÒ L'ORGULL PATRI, ELS OBLIGA ALS AVE,s, I D'ALTRES BESTIESES ELS SÓN UN GRAN NEGOCI PER A MENTS HIPÒCRITES, I DE CARAGOLS, PROMOTORS, CONSTRUCTORES ETC. TOTS ELS AMICS INCONDICIONALS, PODEM PREGUNTAR-HO AL J.M. AZNAR, QUE VA COBRAR 8.000 MIL MILIONS DE PESSETES EN EL MADRID BARCELONA, I ROMAN IN... Continuar llegint


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de febrer 13.43h

I el desproposit continua i es re-ferma en noves animalades: Es manté la centralitat absurda d'un pais en el que la riquessa es a les costes i les xarxes son politica de madrid (INCREIBLEMNT ES CONSTRUEIX PER POLITICA!!). No sols els trens son autèntiques burrades fracassades com els del AVE sino que l'abast també afecta a la xarxa d'autopistes (el fracàs recient de les del extra-rradio de Madrid).
Tenim un pais que porta recurssos atravessant terres àrides a una ciutat fantasma que no pro... Continuar llegint


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de febrer 10.30h

clarivident. Previsió de futur.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de La Veu del País Valencià es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
publicitat

Perfil

Arxiu




Recursos lingüístics