• La Veu del PV al Facebook
  • La Veu del PV al Twitter
  • La Veu del PV al Google +
  • RSS
  • contacte
Dijous, 30 de març

La Veu del País Valencià

Sico Fons

publicitat

Dimecres, 25.1.2017 00h00

Marededéussenyor, com està el món!


Comentaris 4 comentaris    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (3 vots)
carregant Carregant


GettyImages - Peix




Etiquetes
Sico Fons

Marededéussenyor, com està el món! L’altre dia, tot estant comprant a Mercadona, se m’acosta, sobtadament, una simpàtica i amable treballadora i em diu, “Tinc una ‘merluza’ molt bona i molt barata. Te’n pose?”. Jo em vaig quedar tot sorprés mirant-la, de fit a fit, i primer que res no em vaig poder estar de pensar en l’accepció de “borratxera etílica” que també té eixa paraula en castellà, i després, per allò de les bones formes i per no tindre ganes de posar en evidència la ignorància de ningú, li vaig contestar amb tota la cortesia del món: “No, gràcies”.

Però això no és res, perquè un altre dia, en el mateix supermercat, vaig ser jo qui em vaig acostar a la secció de peixos i altres animalets marins, i li vaig demanar a un altre simpàtic i amable pescater, “Tens llobarros?”. El xicot em va mirar com si haguera vist una aparició de l’altre món, i em va contestar, “Que si tinc què?”.

“Llobarros”, vaig respondre jo amb calma i quasi alegria.

“Què vols dir, ‘pescadilles’?”, em va fer ell fent cara d’intentar resoldre una complexa operació matemàtica. “No. Vull dir, llobarros”, jo que li conteste amb cortesia.

“Salmonetes?”. “Salmo què?”, li vaig dir jo, ara tot consirós. Vaig dirigir la meua mirada en direcció que m’indicava el dit de l’empleat i hi vaig veure molls. Quina imaginació té alguna gent!

En aquell moment vaig creure albirar una lleu lluïssor de suor al front del peixater. Era com una goteta tímida i poruga que maldava per davallar cap a una destinació millor.

Ell va mirar per tota la parada tot confús com si buscara la cartera i, de sobte, va dir, “Lubines!”.

Jo vaig pensar si coneixeria el significat de paraules com “borinot”, “moniato” o “albercoc cisteller” i li vaig respondre exhibint el millor dels meus somriures, “Sí, crec que els nostres veïns castellans ho diuen així. És que els castellans són molt ‘raros’ per a parlar”.


El xicon, alleujat, va agafar el peix que jo hi vaig triar i me’l va netejar amb diligència.

Quan me’l va lliurar, encara li vaig dir jo tot encuriosit: “De veres no has sentit mai la paraula ‘llobarro’?” Ell va fer cara de jugador de pòquer a punt d’amollar un “farol” i em va contestar: “Sí, clar, ‘roballo’. El que passa és que no me’n recordava”.

Jo, contenint-me la rialla, vaig pensar en quina cara faria el jove si li posava el llobarro damunt del cap com un barret i me’n vaig anar sense dir res més.

¿Però com és possible, em pregunte jo tot tafaner, que persones valencianoparlants que venen i netegen el peix, no coneguen els seus noms en la nostra llengua? Jo crec que això és indispensable, no? Ni tan sols tenen ara l’excusa, que estem en estiu, quan s’ompli tot Mercadona de madrilenys com si foren “los Tercios de Flandes” a punt d’ocupar la ciutat de Breda, i han de parlar, contínuament, en la llengua de l’Imperi per tal que no s’ofenga cap respectable habitant de la ciutat de l’arboç i caiga tot fulminat al sòl (vaja, no és mala idea!).
 
I una altra anècdota curiosa; un altre dia, vaig sol·licitar a una altra simpàtica i amable dependenta de Mercadona, que em traduïra el significat d’una enigmàtica bossa que subjectava jo amb la mà en la secció de verdures congelades. La bossa en qüestió tenia dues paraules estranyíssimes per a mi: “Judía plana”.
 
Quan em va dir que allò eren bajoques, em vaig quedar amb cara de bajoca. “Però què han de vore les dones israelianes amb les bajoques?”. “Ai, jo què sé, xe”, va replicar ella llevant importància a l’assumpte, “Ho diuen aixina i en pau. És que els castellans són molt ‘raros’ per a parlar”.
 
Jo li vaig donar la raó amb convicció i vaig dipositar la bossa de “jueves o semites planes” a la cistella. Au!
 
Marededéussenyor, com està el món!



espai patrocinat per:



Lectures 1994 lectures   comentari 4 comentaris   Enviar article Envia
  • Meneame
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google


publicitat



Comentaris

26 de gener 08.52h

Molt encertat l'article: Enhorabona. Tan sols apuntar que "merluça" és un terme de la llengua catalana, present a llistes de peixos i tractasts gastronòmics des del segle XIII. Malauradament la condemna de lexicògrafs urbanites el van llançar a les tenebres sense haver copsat la diferència que els pescadors feien entre "lluç" i "merluça".


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

26 de gener 00.07h

Teme al libro de un solo hombre.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 de gener 18.59h

Certament, Sico, fa uns quants lustres que seguim eixe camí. Fa anys que ma mare ria (per no plorar) sentint la megafonia de Mercadona, i encara sort, perquè la fea riure la manera de rosegar el castellà que tenien els xics i xiques que s'encarregaven d'això en l'establiment. És possible que encara saberen que era un llobarro.
Ara és possible que tinguen un accent menys risible en castellà. Al cap i a la fi, Mercadona deu funcionar en castellà, i després li deuen passar un Salt o altre... Continuar llegint


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 de gener 14.01h

Dons pregunta-li a una dependenta on son les llaunes d' escupinyes, els pastucs, els escamarlancs o la pastanaga i voràs.
Extraterrestres.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de La Veu del País Valencià es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
publicitat

Perfil

Arxiu




Recursos lingüístics