• La Veu del PV al Facebook
  • La Veu del PV al Twitter
  • La Veu del PV al Google +
  • RSS
  • contacte
Divendres, 31 de març

La Veu del País Valencià

Viatjant i llegint

publicitat

Dijous, 17.11.2016 00h00

Viatjant i llegint: entrevista a Enric Balaguer, per Francesc Gisbert


Comentaris Comenta-ho    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vots)
carregant Carregant


Enric Balaguer




Etiquetes
Enric Balaguer, Francesc Gisbert
Enric Balaguer és professor de literatura i director de la Càtedra Antoni Miró de la Universitat d'Alacant. Presenta el seu últim llibre d'assaig, El desert i altres palpitacions del nou segle (editorial Gregal). Nascut al Castell de Guadalest, és autor, entre altres, d'una bona fornada d'assajos sobre art i literatura. Paper reciclat, Ressonàncies orientals (Budisme, taoisme i literatura) o Constel·lacions postmodernes, en són alguns exemples.

Francesc Gisbert: A més de professor de llengua i literatura a la universitat, ets assagista. El desert i altres palpitacions és el quart llibre d'assaig que tracta el tema de la modernitat des de diferents aspectes. Què trobarà el lector en el teu llibre?

Enric Balaguer: Més que de la modernitat, de la postmodernitat. Però com que el terme no té consens sobre l’abast semàntic, preferesc parlar del “nostre temps”.
 

Alex Broch ho anomena “presentisme”. Perfecte! “Estudiar el present”. Trobarà 16 assajos de temes diversos: alguns sobre la degradació de la llengua, sobre la importància i utilitat de les humanitats, sobre la dificultat de la creació en el nostre món virtual o el tema de la memòria històrica i el mal; I també comentaris sobre algunes obres com ara la de M.Baixauli o Xavi Sarrià; els escriptors, el suïcidi i la depressió o la dèria dels escriptors per les cases. I un assaig que aborda la fascinació que provoca el desert i que a l’editor li va semblar nuclear i el va posar com a títol.  És difícil fer una síntesi, però potser s’escau dir, com va apuntar un crític del llibre anterior, que tracte de comprendre l’art del món d’ara, i a través de l’art comprendre el món.

F. G: Un dels eixos centrals, és la memòria històrica. Per què?

E.B: Un dels temes sí, però no sé si central. Fets històrics com l’Holocaust, els desapareguts d’Argentina i Xile, o les barbaritats dels khmers rojos a Cambodja ens porten una reflexió ineludible: estem obligats a viure sota l’amenaça que tornen a produir-se. Podem evitar-los? Com? Açò ho aborde especialment en un assaig “Eichmann, Douch i el mal”.
 
 
F.G.: Quin paper creus que pot jugar l'assaig, la literatura d'idees, en la societat actual?

E.B.: Crec que el pensament i exercicis afins són imprescindibles en aquest món de canvis i de ruptures epistemològiques. Si sempre ha jugat un paper important, ara crec que s’incrementa. Necessitem contestar-nos les preguntes cap a on anem i per què? El gènere des de diversos àmbits –sociologia, literatura, filosofia, política...—tracta de situar-nos en el món que vivim i fer-lo el més comprensible possible.
 
Francesc Gisbert

Vitjant i llegint és una iniciativa de la Coordinadora pel Valencià de l'Alcoià-Comtat
(Escola Valenciana) 


espai patrocinat per:



Lectures 729 lectures   comentari Comenta-ho   Enviar article Envia
  • Meneame
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google


publicitat



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de La Veu del País Valencià es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
publicitat

Perfil

Arxiu




Recursos lingüístics