• La Veu del PV al Facebook
  • La Veu del PV al Twitter
  • La Veu del PV al Google +
  • RSS
  • contacte
Diumenge, 26 de març

La Veu del País Valencià

Vicent Àlvarez

publicitat

Dimarts, 22.9.2015 13h15

Tradició o drets dels animals


Comentaris 5 comentaris    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vots)
carregant Carregant



Els filòsofs José Ferrater Mora i Priscila Cohn al mil nou-cents vuitanta-u en un curt assaig abordaven el tema dels drets dels animals, millor dit dels possibles drets de animals, especialment en relació als humans, aportant una sèrie de reflexions que partien de com la tradició històrica havia estat marcada per la progressiva superació de moltes pràctiques com van estar en l’antiguitat els espectacles de lluites entre animals als cercles romans en paral·lel a les que protagonitzaven els gladiadors. El text de gran interès, al meu parer, i no diguem de plena actualitat, acabava amb una mena de conclusió en termes d’interrogació. Els filòsofs venien a dir com, aleshores –al vuitanta-u- encara no es podia parlar de “drets dels animals”, ja que això comportava un salt , però no un salt insuperable, ja que era “ un salt que podia donar-se amb el fi d’aportar raons en defensa dels animals- units a aquells passos que podien donar-se en favor de la protecció i millora del medi ambient...”.
 
A hores d’ara no sols hi ha tot un seguit de textos, investigacions i reflexions que defensen l’existència de drets dels animals i conservació i millorar el medi ambient, sinó que hi ha tota la problemàtica que es manifesta també a la societat; el debat s’ha generalitzat i els conflictes estan damunt la taula, els quals resulten d’unes pràctiques i hàbits en ocasions de certes tradicions, que entren en conflicte amb el reconeixement dels drets dels animals que haurien de ser respectats, evitant un dolor o sofriment innecessaris. Es fa evident la col·lisió entre tradicions que poden vindre de lluny i la modernitat amb uns valors respectuosos amb els drets dels éssers i la natura.
 
Els espectacles que tenen com a subjecte el sofriment innecessari d’animals, com són el bous, estan qüestionats, la solució, però, és sols un problema de temps? Cal que les institucions intervinguen reformant o prohibint? Hi ha una controvèrsia social, la podem afrontar des de l’ argumentació, raonant, o prolongar-la a colps i crits defensant la tradició. Com en molts altres problemes en discussió hem d'optar pel debat i raonant. Tampoc l’immobilisme institucional pot ser el camí. Citem per cas les execucions públiques dels ajusticiats, una tradició que es mantingué fins a finals del segle dinou .
 
Parlava de la situació dels bous al carrer aquestos dies amb un amic, regidor del canvi, i que em va manifestar com la prohibició de l’embolat no estava en l’agenda de la seua alternativa política, o siga del seu partit, ja que implicava un enfrontament amb una part considerable del poble, i que, en tot cas, si les institucions europees prohibien els bous al carrer, doncs, aleshores, el problema es resoldria. Es tracta, com podeu veure, d’una inhibició per simples motius d’oportunitat, de vots. Ens podem, doncs, interrogar: On queda eixa voluntat de canvi expressada en molts papers? Tal vegada des d’una òptica reformista pot haver altres eixides a la prohibició. Poden  haver-hi reformes parcials o sols ens quedem amb la tradició o la prohibició ?
 


espai patrocinat per:



Lectures 1438 lectures   comentari 5 comentaris   Enviar article Envia
  • Meneame
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google


publicitat



Comentaris

23 de setembre 18.54h

Hui celebren el musulmans el dia del borrec. En la plaça pública, cada família amb xiquets i tot degollen els pobres animals a la vista de tots mirant a la Meca i no sé què collons fan amb la sang. Molt educatiu per a les criatures. Es basa en in llibret anomenat Islam que copia la Bíblia en el passatge on un senyor per obeir al seu déu va a matar al seu fill però el bon deu li - o un àngel - l'agafa de la mà i li diu que com que és un bon creient, que degolle un borreguet que passa... Continuar llegint


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de setembre 17.33h

Com bé dius Vicent, per un grapat de vots "ma-to!" Així estem jugant a la indefinida indefinició per acaparar poder polític, que sembla ser l'única estratègia que podem extraure. Tot ben confús i de vegades tant contradictori, paraules sense sentit. Al final queden fets i alguns son escandalosos!


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de setembre 12.00h

En el segle XIX filòsofs com ara Schopenhauer i Nietzsche defensaven els drets dels animal. Wagner també els defensava. Sembla mentida que en ple segle XXI encara queden cavernícoles torturador d'animals. I la pena és que el PP recolza les tortures i matances de nbous perquè pensen que és més espanyol que el Cid, Franco i José Antonio junts. >Fatxes.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de setembre 23.55h

No sols els subvencionen,és que fins i tot els que anaven de la mà d'Equo i ara amb els Verds s'atreveixen a muntar associacions taurines. Cal ser agosarats per un grapat de vots!


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de setembre 13.39h

Sols no els subvencionem... i s'acabat!.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de La Veu del País Valencià es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
publicitat

Perfil

Vicent Àlvarez

Vicent Àlvarez logo rss

Vicent Álvarez i Rubio (Xàtiva 1941), llicenciat en Dret per la Universitat de València. Membre de la Junta Rectora del Museu d' Art Contemporàni de Vilafamés

més informació

Arxiu




Recursos lingüístics