• La Veu del PV al Facebook
  • La Veu del PV al Twitter
  • La Veu del PV al Google +
  • RSS
  • contacte
Dissabte, 25 de març

La Veu del País Valencià

Victoria Navalón

publicitat

Dilluns, 6.3.2017 00h00

Mare, quin mal fem parlant valencià?


Comentaris 4 comentaris    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (3 vots)
carregant Carregant





Estic recordant aquell anunci de televisió en què surt un pare conduint i el seu fill preguntant-li per què eren de l'Atleti. I pensant-ho bé, aquesta és la sensació que em produeix a mi tota aquesta polèmica. Preguntes, incògnites, deduccions que podria resoldre a base d’humor, però que molt al meu pesar, és ben dolent que persones que diuen ser del mateix país que tu estiguen atacant-te pel simple fet de saber parlar un idioma.
 
Sincerament, en aquest moment si fóra gallega o visqués al País Basc estaria més que cabrejada amb el govern central que no fa més que tindre autoodi cap al català menyspreant amb indiferència i passotisme el gallec, el basc així com altres llengües i dialectes.
 
Diuen que junts formem país però no volen escoltar la nostra veu. Cada volta que el senyor Joan Baldoví parla al congrés i diu veritats com catedrals d’altes, i Rajoy fa cares o carasses cap a les paraules dels valencians i les valencianes, te n’adones que realment és una provocació. En canvi, els nostres diners bé que els retenen. Per què no ens tornen els diners que són nostres? Jo voldria saber si els meus diners no parlen valencià, perquè si tant de fàstic tenen al meu idioma, igual de fàstic els hauria de donar els meus diners.

Tenen rancúnia contra la nostra forma d’expressar-nos, però en canvi bé que vénen a estiuejar a les nostres platges i, a més a més, encara els hem de donar les gràcies.
 
Nosaltres no som aquella part del cos on tothom pot defecar. Nosaltres som valencianes i valencians amb els nostres drets i deures. Amb la nostra cultura i tradició. Amb el nostre idioma i valentia per lluitar per ell. Perquè sí, jo sóc valenciana i parlo Català. Perquè no sóc catalana, però més m’estimaria viure a un país on ningú tinga por d’expressar-se  i estimar la seva llengua.
 
Els nostres iaios, les nostres mares, els tiets que no van anar a l’escola parlen valencià de poble i ben orgullosa estic que malgrat no sàpiguen dir paraules com “gairebé” o “aleshores” no tenen vergonya de res. Són elles i ells les nostres arrels que formen un camí de noves generacions. És a casa al voltant d’un bon arròs al forn on es critiquen i riem dels problemes.
 
Sota el meu punt de vista no entenc ben bé quina és la polèmica, ni tampoc entenc per què estan tan nerviosos per veure la nostra seguretat amb una cosa que s’anomena: CULTURA.

La cultura no resta, suma. Obri portes cap a un món millor. I res millor que finalitzar aquest article com va dir Ovidi Montllor:
 
“Hi  ha gent a la que no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català.
Eixa és la mateixa gent a la que no li agrada que es parle, s’escriga o es pense.”


espai patrocinat per:



Lectures 6600 lectures   comentari 4 comentaris   Enviar article Envia
  • Meneame
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google


publicitat



Comentaris

6 de març 18.48h

Ni som delinqüents per parlar un idioma oficial ni volem ser-ho.
Senzillament, des del punt de vista del poder, qui mana estableix el discurs dominant. I en el nostre cas han estat manant uns analfabets totals. Ara ve la qüestió delicada: per què la gent vota analfabets?. Facen apostes senyors.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de març 12.09h

Hi ha un problemas subjaent: Qui determina quines coses estan bé i quines coses estan malament? I, en el cas del català, també si l'¡anomenem valencià, com pense que amb basc i els gallec, si miren tota la legislació sorgida des de la Transució, está clar que els qui hio decidixen són els mateixos: els morts. Hia ha un drfet positiu, encara que rarament apliucat pels tribunals centrals de l'estat espanyol, que reconeix la cooficialitat de les llengïes i, a més, la no obligatorietat ... Continuar llegint


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de març 10.22h

Article interessant que cal repetir i repetir, ja que els que parlem català no som altra cosa que esclaus dels que parlen castellà.
Si som esclaus i estem en guerra contra un país que ens vol totalment sotmesos i sobretot parlant en castellà.
Cal fer despertar a la gent que viu al núvols i vota reiteradament als nostres enemics.
La nostra llengua te el mateix honor que les altres. Aquells que ens la volen malmetre no son altra cosa que uns sicaris malnascuts.
Respecte als nostres diners, ... Continuar llegint


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de març 06.10h

Molta veritat hi ha ací


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de La Veu del País Valencià es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
publicitat

Perfil

Victoria Navalón

Victoria Navalón logo rss

Graduada en Pedagogia, fotògrafa i escriptora.

més informació

Contactar amb l'autor/a

Arxiu




Recursos lingüístics