• La Veu del PV al Facebook
  • La Veu del PV al Twitter
  • La Veu del PV al Google +
  • RSS
  • contacte
Dissabte, 25 de març

La Veu del País Valencià

Xavier Aliaga

publicitat

Dijous, 10.1.2013 23h00

Amables amb els cacics


Comentaris 3 comentaris    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vots)
carregant Carregant





Xavier Aliaga

L’artesà pop Van Dyke Parks deia que tot consisteix en l’amor, que estem ací (en el món) per ser amables i que tota la resta “és una mentida”. Tal volta per això ha dedicat tota la seua llarga carrera professional a fer feliç la gent a través d’exuberants melodies i harmonies, algunes en col·laboració amb un altre il·lustre mag de la cançó enlluernadora, Brian Wilson, motor dels Beach Boys. Mai no he estat un gran fan dels rapsodes del surf, el sol californià i l’amor amb vistoses i despreocupades valquíries de platja, però com la resta de 30.000 ànimes que tinguérem el goig d’assistir al meravellós concert l’any 2004 al Festival de Benicàssim, puc fer constar que la seua és una música euforitzant: mai no he vist juntes tantes cares en extasiada posició de felicitat.

Però per arribar a aquell estat de plenitud és important tindre resoltes prèviament unes altres necessitats, allò del primum vivere, que deien els nostres avis llatins. I si això es pot fer amb el mínim desgast possible, doncs millor. D’ací el predicament personatges com José Luis Baltar, l’ex president de la Diputació d’Ourense, o el seu homòleg castellonenc Carlos Fabra. Repartir amor a milers de persones és difícil, però ser amable, quan tens a tocar de mà un ingent pressupost públic (116,2 milions era el de la Diputació de Castelló per a 2012), és bastant senzill: oncles, nebodes, fills, afiliades, coneguts i saludades han trobat nòmina i abric entre els acollidors braços dels cacics. A canvi de fidelitat electoral eterna, aplicada a qualsevol de les seues modalitats.

A Baltar, de fet, l’estan processant per haver col·locat un centenar d’adeptes abans d’un congrés provincial del PP que, lògicament, guanyaren les hordes de la boina (facció agrícola baltariana) als delegats del birret (sector urbà de Rajoy i Feijoo). Ahir Baltar va demanar la suspensió de militància del PP “per no perjudicar el partit”, però ho féu pixant-s’hi de riure i després d’haver col·locat al seu fill com a president de la Diputació. Sense nissaga de poder no hi ha cacic: el besavi, l’avi i el pare de Fabra ja havien dipositat les natges respectives en el seient noble de la institució. Andreíta, la perla fina del “que se jodan”, no serà presidenta, per ara, però escó no li mancarà mentre papà tinga la paella pel mànec, amb avions o sense, i ja li posareu vosaltres imaginació (no tanta) per descodificar la metàfora d’anar per casa.

I ja ens estàvem desviant del tema: el cacic ho és perquè fa feliços als adeptes i estrangula els díscols. I té impunitat. Un plantejament predemocràtic i extremadament nociu: no hi ha societat que puga avançar socialment i econòmica amb bases feudals. Amb tot, Fabra (Alberto) té a Fabra (Carlos), jugant amb el seu aeroport sense avions i vivint de l’erari. Dimecres va dir que tenia uns socis capitalistes libis. Deixaran una suposada venda milionària en mans d’un cara de ferro amb una trajectòria judicial (no culminada) com la de Fabra (Carlos)? Quina pregunta.

És el que hi ha. Però aquestes formes de caciquisme extrem i de neofeudalisme, de saqueig de l’àmbit públic, tenen correlat a tot l’Estat. El corc ho ha devorat tot, fins i tot en els presumpte oasi català: el cas Pallerols a Catalunya té més d’una dècada i s’ha resolt amb l’habitual impunitat per als polítics i la corresponent manca d’assumpció de responsabilitats. No siguem mala gent: sols de pensar en el pobre Josep Antoni Duran i Lleida renunciant a allotjar-se en el Palace de Madrid se m’ennuvolen els ulls. Dimarts vaig dir a la tertúlia de Ràdio 9 que aquest país no eixiria del forat si no entraven en presó uns quants centenars de polítics. Boqueta mala. Ja ho diu Van Dyke Parks: hem de ser amables amb les persones. I els cacics ho són. Que continue el bou embolat!
 


(sotalacreueta.blogspot.com)



espai patrocinat per:



Lectures 1585 lectures   comentari 3 comentaris   Enviar article Envia
  • Meneame
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google


publicitat



Comentaris

12 de gener 17.24h

No solament polítics, també banquers i els responsables de l'estafa financera.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 de gener 10.56h

Molt bon article. Enhorabona


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 de gener 09.52h

Que raó tens fill meu, que puc comentar, seria fer un “Copia-Pega” o que la boca se m'òmpliga de “Ratas, sapos y culebras”...


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de La Veu del País Valencià es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
publicitat

Perfil

Xavier Aliaga

Xavier Aliaga logo rss

Escriptor i periodista. Col·laborador de diversos mitjans de premsa, ràdio i televisió i responsable de Cultura de la revista El Temps.

més informació

Arxiu




Recursos lingüístics